Recordo, ja fa uns deu anys, com el grup In albis teatro començava a participar en els Festivals de teatre juvenil grecollatí: concretament en un poble que va prendre nomenada també per aquest fet, Marchena. Hi van representar un Miles gloriosus de Plaute. Després havien d'arribar comèdies d'Aristòfanes i altres més de Plaute... fins a les tragèdies de primer ordre, com unes Coèfores d'Èsquil. El grup ha participat també en altres festivals d'Europa, i amb un mèrit extraordinari. El director del grup, el professor Pepe Luque, va exposar amb pèls i senyals la història del grup en les Jornades de didàctica Paideia el 2018: tots els presents l'escoltàvem amb un nus a la gola i els ulls espurnejants d'emoció... Hom podrà llegir algunes entrades al blog on recullen impressions i notícies.
El més punyent de tot és el mal tràngol (anava a escriure mensypreu) que públicament han de sofrir: des del 2017 esperen el premi de teatre que van guanyar amb El ciclop euripidi, i també altres premis. Per unes engrunes: vergonya i indignació és poc. Mentrestant la seva campanya ha estat curosament preterida i arraconada.
Que les administracions, siguin del color que siguin, no tenen cap mena d'escrúpol a l'hora de maltractar el món grecollatí és un fet objectivament comprobable. «Res, non verba». Una cosa són les paraules, les reunions, les cartes creuades, fins i tot declaracions en seu parlamentària: propaganda hipòcrita, res més. No hi ha excusa que valgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada