He vist l'entrevista a Jordi Cornudella parlant sobre Epicur arran de la publicació, per l'editorial Vibop, de la Carta a Meneceu, el seu famós tractat sobre la felicitat, amb les Màximes capitals. Intento no perdre'm el que escriu En Cornudella perquè és un gran especialista en Gabriel Ferraté i perquè sempre m'ha fet companyia la seva traducció de la Gramàtica llatina d'Eduard Valentí. Més encara: manta vegada m'abelleix llegir la transcripció de la conferència de Carles Riba que va fer sobre Arquíloc, publicada per PAM el 1986 en les Actes del Simposi Carles Riba o les seves traduccions d'Horaci en el recull de la Maria Àngels Anglada, Retalls de la vida quotidiana a Grècia i Roma. Aquí teniu també una altra entrevista sobre aquest opuscle, crec que pot agradar.
De tota manera crec que fóra molt important no donar mai la imatge d'Epicur com un bon vivant i que, aquells que en parlen o el tracten, es captenen, al seu torn, de manera semblant. Crec que caldria prendre's la invitació a la saviesa que Epicur fa a tots els homes de tots els temps com una invitació a prendre's la vida molt seriosament i, en la mesura de les possibilitats pròpies, per a viure a fons i sensatament. Aquesta premisa em sembla la primera que caldria tenir al cap abans de posar-se llegir cap línia seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada