LÍBAN: Salut!, t'ho dic amb tota la força de la meva meu... al menys fins allà on les meves forces arriben.
LEÒNIDAS: Entrenament del fuet, salut!
LÍBAN: Com estàs, carn de presó?
LEÒNIDAS: Hola, conreador de cadenes!
LÍBAN: Hola, delícia de les garrotades!
LEÒNIDAS: Quant creus que peses sense roba?
LÍBAN: Per Pòl·lux, que no tinc ni idea.
LEÒNIDAS: Ja ho sabia jo que no ho sabries, però, per Pòl·lux, jo sí que sé el que peses en canal: lligat i despullat, peses trenta-cinc quilos, penjat pels peus.
LÍBAN: Com ho pots saber?
LEÒNIDAS: T'ho diré, com i per què. Quan et van lligar als peus un plom de trenta-cinc quilos, i tenies les mans emmanillades a la biga –eh, lladregot– ni baixaves ni pujaves!
LÍBAN: Nen! Vés amb compte!
LEÒNIDAS: És l’herència que nostramo Esclavatge ens ha deixat com a testament.
[Trad. Antoni Cobos Fajardo]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada