Plaute fa paròdia d’un contracte (Asinària)

DIÀBOL: Vinga, ensenya'm el contracte que has redactat entre jo i la noia i l'alcavota. Llegeix les condicions, perquè tu ets un poeta per a aquestes coses.

PARÀSIT: L'alcavota es quedarà de pedra quan escolti les condicions.

DIÀBOL: Va! llegeix-me'l, per Hèrcules.

PARÀSIT: M'escoltes?    

DIÀBOL: T'escolto.

PARÀSIT: «Diàbol, fill de Glauc, ha donat a l'alcavota Cleèreta vint monedes de plata, perquè Filènia s'estigui amb ell de dia i de nit durant tot aquest any».

DIÀBOL: I amb ningú més.

PARÀSIT: Ho afegeixo?

DIÀBOL: Sí, afegeix-ho, i amb lletra clara i polida.

PARÀSIT: «Que no rebi cap altre home. Que si ella anomena algú “amic” o “patró”, o diu que tal és el seu amant, que es tanquin les portes per a tothom menys per a tu. Que a l'entrada hi hagi un cartell que digui “Ocupat”. Que ella no pugui convidar ningú, ja ho faràs tu. Que no intercanviï mirades amb els convidats: si en mira cap altre, que esdevingui cega a l’acte! Que begui de la mateixa copa que tu i que la rebi només de tu ».

DIÀBOL: Està prou bé.

PARÀSIT: «Que eviti tota sospita, i que no toqui amb el peu el peu de cap home, quan s'aixequi de taula: i que quan pugi o baixi del llit, no doni la mà a ningú. Quan estigui ajaguda, que no brindi dient “Per a tu”, sinó que digui el teu nom! Que invoqui la deessa que més li agradi, però cap déu! si té molta devoció per algun deú en concret, que t'ho digui: tu ja l’invocaràs per ella. No farà cap gest a cap home, ni li picarà l'ullet, ni li farà que sí amb el cap. Que no utilitzi paraules amb doble sentit, i que no parli cap llengua que no sigui el grec. Si per casualitat li agafés un atac de tos, que no estossegui ensenyant la llengua a ningú. Si fa veure que té un refredat que no es mulli els llavis d'aquesta manera (El paràsit es passa la llengua pel llavis): tu ja els hi eixugaràs... no fos cas que sembli que ofereix els llavis a algú altre. En tot aquest any de vigència del contracte, que ni la seva mare alcavota s'acosti a la gerra del vi, i que no digui paraulotes. Si en digués, li imposarem aquesta multa: que es quedi vint dies sense beure vi».

DIÀBOL: Està molt ben redactat. Un contracte fet a consciència!

PARÀSIT: «Si alguna vegada encarrega a la serventa que porti flors, garlandes o perfums a Venus o a Cupido, que el teu esclau comprovi si les dóna a Venus o a un altre home». Aquest contracte no és pas per riure, encara que tampoc no és fúnebre.

DIÀBOL: M'encanten les condicions. Entra amb mi.

[Trad. Antoni Cobos Fajardo]