ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ: Apunt sobre la mort d'Agamèmnon

...Ell [Agamèmnon] va posar, joiós, els peus a la terra paterna
i besava la pàtria, tocant-la, i dels ulls li brollaven
llàgrimes caldes a doll, per l'amor amb què veia la terra.
Mes de dalt la talaia el va veure un guaita, que havia
posat Egist l'arterós, ell mateix, prometent-li per paga
dues pesades d'or. I feia un any que espiava,
no volent que Agamèmnon passés sense ell adornar-se'n
i es pogués recordar de la seva fogosa bravura.
I anà al casal a portar la nova al pastor d'aquell poble;
i de seguida Egist va pensar la seva art traïdora:
per la ciutat va triar vint homes de molt de coratge
i parà una emboscada al costat del banquet que es faria;
i ell se n'anà a invitar el pastor del poble, Agamèmnon,
amb un carro i cavalls, debatent propòsits indignes.
I el pujà, inconscient de la mort; i allí va matar-lo,
havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia;
i, dels companys de l'Atrida, ni un no en restà, que el seguien,
ni dels d'Egist, ans tots foren morts en aquelles estades.

Assistim, al cant IV de l'Odissea, a una commovedora narració per boca de Proteu, "el Vell de la Mar", de la narració d'Agamèmnon arribant a Micenes on fou assassinat per Egist. Hi ha un punt, però, que sembla que no ha estat entès igualment per editors i traductors, els v. 534-5:

τὸν δ᾽ οὐκ εἰδότ᾽ ὄλεθρον ἀνήγαγε καὶ κατέπεφνεν
δειπνίσσας, ὥς τίς τε κατέκτανε βοῦν ἐπὶ φάτνῃ.

Carles Riba ho tradueix així:

I el pujà, inconscient de la mort; i allí va matar-lo,
havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia;

Té, al seu favor, algunes interpretacions que venen d'antic, com demostren aquests escolis (II, p. 329 Pont. ad loc.): ἀνέγαγε ] ανεκόμισε / ἀπὸ τοῦ λιμένος εἰς τὸν οἶκον.

Amb tot, no m'ha desagradat gens — ben al contrari! — la versió que en fa Joan F. Mira:

....Va conduir-lo a una mort que no s'esperava: a matar-lo
mentre dinava, com bou que mataren menjant al pesebre.

No s'ha fet, que sapiguem, un estudi complet i comparatiu de les traduccions catalanes més modernes de l'Odissea. I em sembla que seria una tasca que promet.

Un últim apunt: «com qui mata un bou de cap a la grípia» és commovedor de veres, en tractar-se de poesia heroica.

Al cant XI, amb la davallada a l'inframon, Agamèmnon recordarà tot allò amb veu poderosa i condolguda. Per mi, una obra mestra de la traducció ribiana i que també reprodueixo:

—Raça de Zeus, Laertíada, en ginys tan fèrtil, Ulisses!
No, ni en els meus vaixells m'ha domat Posidó, suscitant-me
la tan poc envejable bufera dels vents treballosos,
ni uns guerrers enemics m'han traucat en una ribera:
és Egist qui m'occí, forjant-me la mort i el malastre
amb la funesta muller i al seu casal invitant-me,
havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grípia.
Tal vaig morir, de tristíssima mort, i, tots els meus altres
homes, entorn de mi els anaren matant sense treva,
com uns bacons de blanques dents a la casa opulenta
d'un senyor molt apoderat, en un dia de bodes
o d'un àpat a escot o d'un convit de gran festa.
Ja t'has trobat enmig d'un carnatge, quan són en gran nombre
trucidats els guerrers, un per un i en l'aspra barreja;
ara, veient allò, hi hauria gemit el teu ànim,
com, al voltant del gran vas i entremig de les taules curulles,
jèiem dins la gran sala, que el terra tot era sang viva!
I el més trist de sentir fou la veu de la filla de Príam,
Cassandra, que degollava la pèrfida Clitemnestra
sobre el meu cos, i, jo, en aixecar, per cobrir-la, els meus braços,
vaig morir, acabat pel coltell; i la cara de gossa
surt i ni té paciència, quan jo me'n vaig cap a l'Hades,
per a tancar-me els ulls amb ses mans i préme'm la boca.
No, al món no hi ha res més horrible i més gos que una dona
[que en el seu pensament debati obres d'aqueixes,]
com aquesta, que ha ordit una obra tan miserable,
que ha trucidat el seu espòs de donzella! I jo em creia
ésser tan ben acollit pels meus fills i la gent de la casa,
quan tornés; però ella, excel·lent en llòbregues manyes,
ha escampat damunt seu la vergonya, i damunt de les altres
pobres dones que encar han de néixer, fins de l'honesta!