divendres, 5 d’agost del 2022

«A l'ombra d'Orestes»

 L'expressió no és meva, l'he trobada passant a net uns apunts del professor Carles Miralles. Volia dir que Telèmac no es pot treure del damunt, per molt que vulgui, ni la manera de ser ni de fer d'Orestes: l'un venjant la mort de la mare per part d'Egist, l'altre lluitant contra els inics pretendents de Penèlope.

Però el paral·lel m'he adonat que ve de lluny. No només Zeus es refereix a la venjança que prengué Orestes per l'assassinat d'Agamèmnon al final del cant I... Nèstor, bo i dialogant amb Telèmac ho insinua al cant III (193-200), culminant un breu catàleg de retorns (νόστοι):

Ἀτρεΐδην δὲ καὶ αὐτοὶ ἀκούετε, νόσφιν ἐόντες,
ὥς τ᾽ ἦλθ᾽, ὥς τ᾽ Αἴγισθος ἐμήσατο λυγρὸν ὄλεθρον.
ἀλλ᾽ ἦ τοι κεῖνος μὲν ἐπισμυγερῶς ἀπέτισεν·
ὡς ἀγαθὸν καὶ παῖδα καταφθιμένοιο λιπέσθαι
ἀνδρός, ἐπεὶ καὶ κεῖνος ἐτίσατο πατροφονῆα,
Αἴγισθον δολόμητιν, ὅ οἱ πατέρα κλυτὸν ἔκτα.
καὶ σὺ φίλος, μάλα γάρ σ᾽ ὁρόω καλόν τε μέγαν τε,
ἄλκιμος ἔσσ᾽, ἵνα τίς σε καὶ ὀψιγόνων ἐὺ εἴπῃ.

Carles Riba ho tradueix així:

I l'Atreïda, vosaltres, per lluny que estigueu, bé sentíeu
com arribà, i com Egist va ordir-li una fi lamentable.
Ara, també el que és ell ho ha pagat de manera ben dura.
Com és bo que d'un home que mor un fill en romangui!
Car aquest ha sabut punir el matador del seu pare,
el cautelós Egist, que el pare il·lustre va occir-li.
Doncs, també tu, estimat, perquè veig que ets bell i de planta,
sigues valent, si vols que entre els homes a néixer se't lloï.

Només un breu apunt: al cant VI de la Ilíada Andròmaca s'acomiada d'Hèctor pensant en la fama que tindran per boca d'altri en l'avenir. La mateixa dualitat, κλύεσθαι / εὐ εἰπεῖν, queda palesa en els versos finals adreçats aTelèmac, l'un parlant d'Agamèmnon... en l'altre la bona fama serà per al nostre jove.

Nova nota: algunes insinuacions fa sobre aquest apunt de paral·lel aquest article de la professora A. Esteban, dedicat als contrastos de l'Odissea (cf. p. 37). No entra a tractar aquest aspecte l'estudi d'Alexandre Santos, Telêmaco à sombra de Orestes no caminho da idade adulta.