dilluns, 6 de desembre de 2021

Un exemple menystingut de ‘lectio melior’

 Que una bona lectura es pot trobar en manuscrits (mal) considerats ‘deteriores’ és una realitat que passa més sovint del que pensàvem. Ara mateix em trobo llegint l’Anàbasi en les edicions de d’Edgar C. Marchant i de Paul Masqueray. El passatge següent (Anab. II, 5, 7) fa així, segons Masqueray: Οἱ θεῶν ὅρκοι ἡμᾶς κωλύουσι πολεμίους εἶναι ἀλλήλοις. Però Marchant editava els primers mots incorporant una combinació que, pel cap baix, podríem considerar ‘lectio difficilior’: Οἱ θεῶν ἡμᾶς ὅρκοι κωλύουσι πολεμίους... I en el seu aparat crític assenyala, de forma ben lacònica: ‘ὅρκοι ἡμᾶς det.’ Amb tot, hom bé hauria de reconèixer que l’ordre típic i usual d’un sintagma nominal en la prosa grega fóra oἱ θεῶν ὅρκοι, seguit pel complement ἡμᾶς que, al seu torn, precedeix el verb κωλύουσι. En fi, l’ordre de mots, tal com l’edita Masqueray, també era el que conegué Estobeu. Però molt em temo que la intenció de Marchant potser era la de fer prevaldre, al preu que fos, la lectura de C (Parisinus 1640), manuscrit molt lloat per editors de la col·lecció teubneriana, Dindorf, Hug i Gemoll. Qui sap si, al cap i a la fi, qui decideix encara continua essent el pes de l’auctoritas sive mos editorum.