Per bé que és una veritat que he comentat arreu, sobretot a les aules, m'agradaria referir-me breument a aquest precepte d'un humanista —i, per tant, un autèntic pedagog—gran coneixedor de les llengües clàssiques. Diu així: «Que tota llengua s'aprengui més mitjançant l'ús que no pels preceptes [normes gramaticals]. Això és: escoltant, llegint, rellegint, copiant, provant d'imitar-la amb la mà i amb la llengua [escrivint i parlant-la] el més sovint possible.»
I afegeixo, una llengua és un instrument viu, no només de comunicació, sinó de creixement personal, de maduració. Com més nostra fem una llengua, més ens adonem que ens permet d'expressar allò que s'esdevé en nosaltres i ens constitueix com a homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada