El 2018 vaig redactar unes notes que, sobretot havent rellegit el clàssic assaig de Séchan, em semblava que podien il·luminar el lector del Prometeu encadenat.
Són reflexions sobre el paper de l'engany entre els déus grecs (com si d'un thriller avant la lettre es tractés), la idea del progrés humà lligada a la imatge —sempre tan rica— del foc (origen in nuce de tot el que genera aquesta participació divina), una mena de convicció de la impossibilitat de síntesi entre contraris, l'aparició en escena del sofista i del tirà en un context dramàtic i l'esperança com a metonímia del progrés civilitzador.
Van ser publicades en la revista Methodos l'any següent i anaven acompanyades d'aquesta guia de lectura. En deixo els enllaços per a qui cregui que en pot treure algun profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada