He de confessar que m'abelleix escoltar-lo mentre és interpretat pel grup Tyrtarion, de l'Acadèmia Vivàrium Novum. El poema s'inicia amb un eco d'un fragment d'Anacreont, una maltempsada, que alguns han interpretat, com Josep Vergés, que es tracta d'una referència velada a la batalla de Filips, de l'any 42 aC. Però podem destacar-ne, entre altres mèrits, que per primer cop, constatem com és formulat el tòpic del «carpe diem» (v. 3-5) en el corpus horacià:
... rapiamus, amici,
occasionem de die, dumque virent genua
et decet, obducta solvatur fronte senectus.
De tota manera, potser el que ara mateix em fascina és la conjectura de Bentley: «amice». Sí, només una lletra i el destinatari esdevé completament un altre. I el to diria que passa a ser intimista, confidencial. Ja no es tracta d'una declaració oberta de principis, sinó d'un consell privat o interdit. Coses de la filologia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada