Havia començat aquesta entrada arran de la lectura de Mythologica. Οἱ μῦθοι τῆς Χαρᾶς, un excel·lent llibre de César Martínez i Mercedes Ovejas. Aquest hivern em va arribar notícia d'un llibret que també em sembla d'interès: Ἐρωτικοὶ μῦθοι, de Jenny Teichmann.
Sobre el primer convé fer una observació important: el plantejament és molt pedagògic, el nivell de dificultat dels textos és creixent i assolir aquesta gradació és tan difícil com meritori. Per això mateix el goig mentre el llegia també anava en augment. És un llibre sobre déus grecs i de relats de mitologia que farà història. Està escrit amb bon gust i un estil planer, seguint el mètode de Hans Ørberg d'explicar el vocabulari al marge, sempre en grec. Al final del volum es recullen les fonts que els autors han parafrasejat. La meva recomanació és que tothom el llegeixi. En properes edicions es podria acompanyar d'un llibret d'exercicis (suposo que no trigarem a veure-ho). En aquest document proposo algunes millores.
El llibre de Jenny Teichman es basa en deu històries d'amor de la mitologia grega. És una paràfrasi resumida dels mites que recullen fonts postclàssiques (el pseudo-Apol·lodor, Libani, Pausànies, Heraclit, escolis homèrics...) i la redacció de cadascun dels capítols és força més concisa que en Οἱ μῦθοι τῆς Χαρᾶς. El seu grec és força acurat, requereix del lector coneixements sobretot dels temps de passat i dels verbs politemàtics, no és un llibre d'iniciació. Pràcticament tot el vocabulari és explicat a peu de pàgina, fins i tot amb l'anàlisi morfològica.
El llibre es llegeix amb gust, és de molt bon aprofitar, i em sembla que se'n podria treure més suc: p. ex. a la p. 10 veiem tres aoristos amb tema en oclusiva (ἔβλαψεν, ἔθαψε, ἔβαψε) i això podria ser motiu d'observacions per part del professor en fer-ne ús a l'aula. Em crida l'atenció també el seu apèndix: les cent paraules més habituals en grec, un extracte del Dickinson college: caldria que algú es posi d'acord sobre el vocabulari que cal adquirir, ni que sigui per mínims, a cada curs de grec. Sempre ho he trobat a faltar. (Només dues breus errades: p. 15 n. εἷς: μία; p. 22 Ἀφριδίτη: Ἀφρoδίτη.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada