ΑΦΘΟΝΙΑ

La paraula grega "abundància" és la que recordo tot sovint aquests dies preparant la festa de la nit de Reis. O millor, "aparent abundància"; perquè en no poques ocasions la prodigalitat i el consumisme són els autèntics protagonistes.

Àmfora àtica de figures vermelles (ca. 470 a.C.): Hades i la cornucòpia.
Museu del Louvre

La "cornucopia" és un tema recurrent en la literatura clàssica. Horaci diu (Odes I, 17, 13 ss.):

di me tuentur, dis pietas mea
et musa cordi est. hic tibi copia
manabit ad plenum benigno
ruris honorum opulenta cornu.

De vegades les cartes als Reis d'Orient són ben curioses. Semblen un maremagnum, tot desordenat, com un devessall... és ben curiós. Però el que prima és la plètora, la maina, l'aparat, les ganes de posar-hi coses i coses... Fixeu-vos per exemple en aquests versos de la Lisístrata d'Aristòfanes (v. 1187 ss.) en traducció de Cristián Carandell:

Tinc catifes policromes,
tinc llençols i teles fines,
llenceria i mantellines,
anell d’or tinc i arrecades,
el que cal per ‘nar mudada.
No em fa res donar-ho tot.
Ho tenia ben guardat,
però els panys se m’han trencat,
au, trieu el que us agradi!
Us caldrà molt bona vista,
si voleu trobar-hi res!
Si hi ha algú que no té teca
i té a casa moltes boques,
dona, fills menuts i esclaus,
tinc per a ells suaus farinetes
o bé pa acabat de fer.
Qui estigui en la indigència
prengui el sac i vingui a casa,
li ompliré de bon menjar.
Però, entrar-hi és el problema,
no sé com us ho fareu:
hi ha una gossa que mossega!