diumenge, 8 d’agost de 2010

Nunc est bibendum



Aquí teniu una postal que potser ben pocs han vist. És antiga, de les primeres que va treure la casa. Sí, els pneumàtics Michelin van començar a fer propaganda, deu anys després de fundar l'empresa, amb un ninot, "le bonhomme Michelin", també anomenat Bibendum o, simplement Bib. Fins i tot els treballadors de la casa solen ser anomenats "Bibs".

El vers horacià va tenir un ressò inesperat per bé que fora de context: res de Cleòpatra, res d'amenaces a la pau romana. Davant d'exemples com aquest, algú s'ha preguntat mai si el lloc dels clàssics en el segle XXI no fóra traient-lo del seu lloc? Qui sabria dir si la millor manera donar vida al món clàssic no hauria estat atorgant-li una nova vida, deslligant-lo de la traditio? Què passaria si es feien servir els clàssics "desarrelant-los"... o dit d'una altra manera, implantant-los on mai hauríem pensat que arrelarien?

Corregiu-me si m'equivoco, però hi ha frases d'encuny clàssic que inesperadament són dites en els contextos més inverosímils. He pescat a Youtube una escena del film Beverly Hills Chihuahua. Fixeu-vos en el minut 5:15: encara que la versió en castellà de Sudamèrica diu "estás bloqueando mi sol" (no n'he trobat d'altra), en realitat tenim al davant, durant breus segons, una paròdia de Diògenes adreçant-se a Alexandre el Gran en la que els papers s'han intercanviat per uns cadells. Calia saber-ho?