dijous, 11 d’octubre de 2012

Què caldria dir (o haver dit) per a defensar un tronc d'olivera sagrada?

Lísias va dedicar un bell discurs a defensar un client seu davant de l'Areòpag acusat per un sicofanta d'arrencar una olivera sagrada (μορία en el ms. Palatí 88, μοριά en l'edició de Karl Hude). Hi ha passatges molt interessants per raons variades, però al § 24 els editors solen dubtar davant d'un sospitós καὶ πυρκαϊάς (Joan Petit li atorga un valor de participi per a salvar la traducció) que només Manuel Fernández-Galiano s'atreveix a excloure: "irrepsisse videtur in textum glossema". A mi em costa de veure-ho així, no queda clar de quin mot —o grup de mots— pot ser glossema. Per això m'agrada més la proposta de Sandys (πυκνάς) tot i que és força temptadora la correcció de Gernet i Bizos, διὰ πυρκαϊάς. 

De la mateixa manera, la frase següent al § 25 incorpora per mi del tot innecessàriament un segon terme de comparació, καὶ τὴν πατρίδα, conjectura de Kayser i Westermann. Ara mateix diria que és sobrer, redundant i que fa de la frase una digressió farragosa, incòmoda dins del discurs, sobretot quan el perill que corre el nostre home és només per dues raons (ἀμφοτέρων... κίνδυνον): les oliveres que té a la plana i la resta de la seva hisenda. Què hi té a veure en tot això dir que περὶ πολλοῦ ποιοῦμαι... καὶ τὴν πατρίδα?