dimarts, 8 de maig del 2007

Igor Mitoraj: art clàssic per a l'ambient postmodern

Gràcies a directe.cat m'assabento que avui s'inaugura l'exposició d'Igor Mitoraj a Barcelona. Són escultures monumentals, inspirades en les escultures clàssiques però amb un"aire" que --m'atreveixo a dir-- les fa més distants. La idea de presentar només l'escultura fragmentada, al terra... tot plegat és un intent d'atansar-nos a allò que el món clàssic fa: distanciar-nos d'aquell món. És una sensació única, de debò. Aviam com serà que els nens es posen per dins les escultures! D'experiments, amb el món clàssic no en falten, ja ho veieu.


Us deixo ara un plànol de les escultures que trobareu tot al llarg de la Rambla. Fixeu-vos que la mitologia hi és present de debò: tot plegat serà fins a l'u de juliol!


Post scriptum. Veig ara (dijous 10 de maig), que també el blog de la Blanca Rodríguez, "Nel mezzo del cammin di nostra vita", acaba de escriure uns apunts sobre Mitoraj. Us en recomano vivament la lectura. Hi assenteixo del tot. Més: no em vaig atrevir a dir el que ella també comenta, que la grandiositat de les escultures desvia l'imaginari cap a Egipte més que no cap a Grècia. Però el passeig val la pena.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja n'he pres un petit aperitiu d'aquestes escultures passejant per la Rambla fa poc dies. Són realment impactants, i les reminiscències clàssiques claríssimes. Però el més interessant és la sensació inquietant que proporciona la fragmentació, la parcialitat, la colossalitat de les figures i especialment el fet que, en general, només tenen façana sense intenció d'amagar que en realitat estan buides. S'ha de veure i fer un bon reportatge fotogràfic.

Salut,
Gabriel Almirante
galmirant@yahoo.es
galmiran@xtec.net

Anònim ha dit...

Sí, Gabriel, jo també vaig pensar això mateix mentre les mirava tot caminant, pràcticament sense aturar-me: "si tingués una màquina digital a mà es podria fer un bon reportatge... i un power point ben maco per als alumnes... i fins i tot un treball de recerca, què caram!" Encara hi som a temps, oi?