Αἰγιαλῷ ἀνέθηκα
Llegint la Història de la Filologia Clàssica de Rudolf Pfeiffer hom es troba indefens, empetitit... gairebé ridícul en més d'una ocasió.
És el cas de Philipp Melanchthon el que m'interessa avui. Però no m'ocuparé de la seva línia hermenèutica o d'exegesi, més aviat m'intriga el personatge com a pedagog i el seu vessant sobre la didàctica del grec que va impulsar extraordinàriament... No endebades se l'ha etiquetat com a "praeceptor Germaniae". Pfeiffer diu que fou un professor d'universitat molt actiu, arribant a esdevenir el "centre magnètic de la universitat de Wittenberg".
En aquest punt la meva alegria ha estat immensa. Googlebooks ha posat a l'abast les obres completes d'aquest savi. Des d'aquí us convido, doncs, a llegir, consultar i admirar els seus escrits de gramàtica grega i llatina que es troben en el vol. XX dels Philippi Melanthonis opera quae supersunt omnia. Segur que més d'un hi treu profit!
2 comentaris:
Has fet una bona elecció, Ramón. F. Schwarzerd, conegut com Μελάγχθων, era nebot de Reuchlin. Tots dos, juntament amb E. Schmidt, son els representants més importants de l'humanisme alemà que va defensar la continuitat històrica i lingüística de Grècia davant les bajanades dels seus compatriotes filoerasmians. Una cita que trobe en la Gramàtica que amablement ens has enllaçat : "neque enim αι pronuntiarunt veteres Graeci e, ut solemus hodie, sed αι confuso sono α et ι, perinde atque germanica lingua diphthongos adhuc integre efferimus"
Et dec una dedicatòria.
Santi,
veig que has anat directe on esperava que anessis. La pronunciació demòtica és la reuchliniana. I Melanchthon és el seu deixeble més destacat. Molts ànims amb les teves recerques!
Publica un comentari a l'entrada