La «Casa de les Muses», el Museu, serà objecte de remodelació per part de la Generalitat de Catalunya. Això és el que llegeixo en una nota de premsa que, molt atentament, la revista Auriga ha fet arribar a tots els qui formem part de la seva mailing-list.
Ningú no posa en dubte, naturalment, les bones intencions que hi ha darrere aquesta decisió. Un país com Catalunya, amb una tradició museística més que envejable, s'hi juga alguna cosa més que el prestigi. S'hi juga també el futur, a més del present. I prou que ho deuen saber al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El blog del dr. Pere Izquierdo, director del Museu Arqueològic de Catalunya, dies enrere feia unes reflexions interessantíssimes, proposant tot un seguit d'idees sobre què ha de ser un Museu Nacional: és un post magnífic, molt constructiu i crec que tothom l'hauria de llegir.
Ara resulta, però, que per a «reequilibrar el sistema de museus», la Generalitat proposa difuminar (no dic «fulminar» perquè em sembla que no és irreversible) l'arqueologia de Catalunya dins dels «museus de societat». Ho podeu llegir en la seva nota de premsa en línia: la tradició arqueològica passaria a formar part de l'etnologia o de la història local. Lletra petita, vaja. I jo em demano si Grècia i Roma són —o han de ser— simplement història local o lletra petita. No vull pensar què se'n podria derivar d'una estretor de mires d'aquestes dimensions, per exemple, de cara a l'ensenyament. L'arqueologia i el món clàssic van molt més enllà i opino que cal reclamar un Sistema de Museus d'Arqueologia independent dels altres, amb entitat pròpia i que faci via amb les característiques reconegudes a aquesta disciplina. Confio que encara hi siguem a temps!
22 de gener. A Vilaweb llegeixo que "el Museu Nacional de les Ciències Socials és un projecte més embrionari, complex i ambiciós. Anant bé, no s'aconseguirà fins al 2014. Englobarà el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i la xarxa de museus d'etnografia (que s'ha de constituir aquest febrer)."
També llegeixo que no hi haurà Museu Arqueològic de Catalunya amb el Museu Arqueològic de Tarragona la qual cosa denota que no es fan les coses de manera unànime. El diari Avui diu que el traspàs a la Generalitat "va malament".
24 de gener. Continua el desencontre. Aquest article a l'Avui ho diu molt clar: ens les havem amb un pla de museus sense consens. Entre els professors de clàssiques, veig que Margalida Capellà, autora d'una Gimcana excel·lent sobre mitologia al MAC, parla de «desmantellament del MAC» en seu blog El fil de les clàssiques. I també la directora de la revista «Auriga», Montserrat Tudela, que ha escrit una sentida reflexió en el seu blog acabat d'estrenar (per cert, enhorabona pel blog!).
4 de febrer. Avui m'arriba un email des d'Auriga amb aquesta petició en línia. Crec que val la pena fer-se sentir.
7 de febrer. El diari «Avui» publica una entrevista amb el director del MAC, el dr. Pere Izquierdo. Amb gran prudència i discreció parla dels problemes actuals per la nova reordenació però informa també d'altres projectes molt interessants.
7 comentaris:
La veritat és que resulta incomprensible que no tinguem un Museu Nacional d'Arquologia de Catalunya, quan l'arqueologia sempre ha estat signe d'identitat al nostre País.
Això és com els llibres de grec de la UB: des que es va morir el Dr. Alsina, al Cel sia, mai no se n'ha comprat cap més, però aquell llegat l'han remenat deu mil vegades i l'han col·locat en vint sales diferents.
Quatre pedres que tenim i encara no les sabem gestionar: ens mereixem que ens gestionin des de fora, per burros.
A vilawev diuen que aquest pla es post-noucentista i estan entusiasmats amb el tema. No ho entenc.
Jo mateix tampoc no entenc què és el que està passant. Però no m'acaba de deixar tranquil aquest "sincretisme" amb les "Ciències Socials" que sembla que s'ho mengen tot. Només volia que es tingués en compte que si l'arqueologia clàssica queda "diluïda" en l'àmbit cultural no vull imaginar què pot passar en l'ensenyament (tant a secundària com a la Universitat).
És una vergonya que ens quedem sense dos museus que tenen tots els països del món:
-Un Museu Nacional d'Història
-Un Museu Nacional d'Arqueologia.
Sempre anem amb complex d'inferioritat... a canvi de què ?
Al meu parer i pel que vaig veient ja fa anys la línia que marquen els polítics és bastant clara: el món clàssic no els interessa, no els convé i no hi donen suport. No voldria pensar que això és perquè no el coneixen prou.
Es una autèntica llàstima la política cultural de la Generalitat, i molt especialment quant fa als museus. El MAC de Barcelona i el MAC de Tarragona presenten excel·lents col·leccions arqueològiques, però es troben absolutament estrangulats pressupostàriament. No es fa res de res per col·locar-los on caldria, ni es fa la propaganda adient per acostar-los a la població.
Sempre que he anat al MAC de Barcelona (i ho he fet sovint) l'he vist desert, i sense públic. Les conferències que es fan (per cert, caldria revisar l'horari) amb prou feines apleguen uns quants incondicionals i algun jubilat, malgrat ser força atractives.
La Generalitat de Catalunya, i el conseller Treserras especialment farien bé en recordar que no només la llengüa fa un país, sinò que el record del passat i els museus com a arma essencial son els garants de la identitat. Ara bé és cert que en un país on el museu més visitat és el museu del Barça això probablement ofereix poca rendabilitat electoral
Publica un comentari a l'entrada