Tempus fugit... irreparabile. Catorze anys, sí, va passar catorze anys esperant que es publiqués un llibre magnífic i que hauria d'estar en totes les biblioteques, Poetes gregues antigues, que comprèn la traducció dels testimonia veterum i dels migrats fragments de les "altres" poetesses gregues que no eren Safo. No és poc, sinó que és molt, és massa. Posar-se —ni que sigui per uns instants— en la pell de l'autora, Margalida Capellà, amb el panorama que ella haurà vist, no resulta pas agradable. Vaig llegir el seu llibre amb deteniment i il·lusió. Mentre ho feia tenia al costat un altre llibre publicat deu anys abans: Poetisas griegas d'Alberto Bernabé i Helena R. Somolinos va sortir just en el moment en què ella va entregar el seu... I ho vaig fer constar en una ressenya a «Faventia» que, si no vaig errat, ha trigat uns dos anys a veure la llum. Pel que em diu ella mateixa en un email, arribat el moment l'editorial va optar per publicar el llibre "sense poder fer actualitzacions, ni tan sols bibliogràfiques". Què haurà estat més dur, em demano. En tot cas, vull fer constar que em sap molt greu haver criticat allò del qual ella no n'és responsable i demanar-ne excuses. Com anava a imaginar per exemple que Les germanes de Safo de la Maria Àngels Anglada es publicaria en el decurs d'aquests deu anys de fatigant, fins i tot exasperant, espera? (Sobre la primera edició d'aquest llibre de l'Anglada llegireu la nota de J. Pòrtulas, "El miratge de Safo", Reduccions, 25, 1984, pp. 99-106.)
Com sigui, el mateix número de «Faventia» conté l'edició i traducció del nou poema de Safo que busca un equilibri entre les integracions de M.L. West i de V. Di Benedetto a més d'aportar les propostes d'E. D. Floyd que remuntarien fins a tòpics de poètica indoeuropea. L'aparat crític procura ser exhaustiu i a la vegada històric, atès que algunes conjectures fetes a partir del 1922 s'han vist feliçment confirmades.
Cauda. Que l'estudi del rol que va jugar la dona a l'Antiguitat ha estat tractat de manera irregular i injustament incompleta ho vaig dir en un breu paper a l'Avenç núm. 239, 1999, pp. 74‑75. Afegeixo que els darrers anys ha sortit publicat un llibre que em sembla importantíssim sobre el tema i que ens toca de ben aprop: Teresa Quintillà, La dona en la llengua llatina. Descripció lèxica i interpretació etnolingüística (Lleida 2006). Caldrà estar atent, també, als estudis sobre el sociolecte femení (sobretot en comèdia grega) a càrrec de Jordi Redondo. I, per acabar, doneu una ullada al web Pandora sobre la dona a l'Antiguitat: val la pena de debò.
2 comentaris:
T'agraeixo profundament, Ramon, la celeritat en què has esmenat allò que criticaves amb tota la raó, tot i que sense coneixement de causa. Ja se sap "cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare". Dos anys ha trigat la teva ressenya en veure la llum en una revista del 2006, però publicada el 2008, tot fent referència a un llibre del 2004 que es va acabar el 1994. Sens dubte, "volat aetas". Pel que fa a la publicació de Les poetes gregues antigues a PAM, vaig pensar "potius sero quam numquam". Què eren deu anys d'espera, després de segles de silenci? De nou, gràcies per la rectificació i per ajudar-me a donar a conèixer aquestes dones gregues d'època arcaica, clàssica i hel·lenística, unes autèntiques poetesses, totes elles oblidades tret de la genuïna Safo.
Gràcies a tu tot va retrobant el seu camí. Ànims i endavant amb les poetesses gregues.
Publica un comentari a l'entrada