En una altra ocasió, un aprenent de poeta, l'amic Lluís Aimader va gosar compondre una mena d'Odissea en femení en record dels soferts interins que han de sobreviure en els anomenats «centres educatius» que depenen de la Generalitat de Catalunya.
Avui és el torn d'una ESOgloga (que, de manera anacrònica, anomenaríem potser BUPcòlica perquè jo —neci de mi— procedeixo d'aquell maniqueu i antipedagògic pla d'estudis, segons ens inculcaven en uns cursos impartits ad hoc la dècada dels 90). Veureu que intenta reproduir uns càntics amebeus que discuteixen sobre uns temes d'actualitat però amb noms ja obsolets et alia quaedam. Ara, com que no hi ha intencions d'afrontar seriosament el problema de l'educació, els professionals de la psicopedagogia amb màsters en gestió de centres docents, resolució de conflictes d'aula i titulacions similars, tenen assegurat el protagonisme (no sé si dir també l'èxit) anys i anys. És per això que «Virgili» els ha volgut immortalitzar, igual que l'infant de l'Ègloga IV: arribarà un dia en què podrem dir «no problem» inspirats per les Sicelides Musae?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada