Letargia

No m'agrada la polèmica i no me n'ocupo. Però em preocupo per la nova legislació que ha de venir. Em preocupa perquè amb la llei 1/1990 no vàrem arribar a temps, per inèrcia o pel que fos, d'aturar la clatellada. I així ens ha anat. Només vull fer el meu treball ben fet, cosa que no em permeten. I no sóc l'únic. No són pocs els qui veuen les assignatures de grec i llatí sota l'espasa de Dàmocles trimestre rere trimestre, curs rere curs.

No és difícil disparar amb ironia i encert davant la situació de l'educació actual. Es pot ben dir, tal com fa Martí Duran en el seu blog, que els estudiants aprenen malgrat el sistema. O que el personal docent cada cop és més ignorant i més incapaç (no sóc l'únic que m'he trobat amb companys que no saben fer servir els pronoms febles). També es pot fer ironia dels equilibris de tarannà ideologicopedagogicoprogre que ara es presenten per a explicar la importància de l'assignatura de llatí. Amb això no vull dir pas que els polítics d'esquerres siguin els únics enemics de les clàssiques! M'estalvio els comentaris a la gasiveria de CiU, que serien d'una obvietat espatarrant. I un parell d'exemples d'un dels propagandistes "de la derecha del PP" podrien servir: aquest i, el segon, aquest altre. Gireu-vos cap a on vulgueu.

Reprenc el fil. S'ha fet una vaga contra les arbitrarietats i abusos que podem patir amb LEC (compte perquè també a Madrid la presidenta Aguirre vol privatitzar els centres, igual que l'equip Maragall). Hi érem no pocs professors, de la pública. Tal com era d'esperar, els directors i esbirros se'ns han girat d'esquena. Ja vaig comentar com amb la legislació del nou batxillerat als de clàssiques (sobretot l'assignatura de grec, però el llatí no sé si sobreviuria gaire temps) ens poden acabar d'enterrar vius. Això aixeca polseguera (i malsdecap). Recullo —amb breus talls i modificacions— part d'una carta publicada fa poc a Vilaweb-El Punt. Sembla que el nou camí que comencem s'assembla més a un viacrucis que no a un camí de roses. Potser la letargia sigui l'únic refugi. Per sort l'honorable conseller d'educació s'estalviarà l'haver de posar cara de prunes agres si algú volia protestar... o s'atrevia a fer una altra vaga:

«... Quan estigui aprovada la nova llei i els directors dels centres escolars tinguin la capacitat de contractar o deixar de contractar professors, o de cercar vies per pagar menys als professors i es respiri als centres la precarietat, la competitivitat, la insolidaritat, les pressions i les coercions laborals ..., algú creu que, en el cas que algun col·lectiu de professors gosi fer una aturada per reivindicar millores laborals, el Departament i les autoritats acadèmiques es mostraran tan escrupolosos a l'hora de garantir el dret de vaga? Més aviat el Departament es farà l'orni i dirà als vaguistes que les seves condicions laborals són competència de les direccions de cada centre escolar, tal com acaba de dir fa poc el Departament de Sanitat als metges dels ambulatoris ... Fins i tot, arribat el cas, serà tan improbable que pugui triomfar una vaga d'ensenyants en un ambient tan hostil, que al Departament tampoc no li caldrà fer servir els mitjans de comunicació públics, els sociòlegs de torn, etc. contra nosaltres.»