He llegit amb goig un opuscle editat per l'Ajuntament de Ripoll en homenatge del malaguanyat Eudald Solà. Aquest homenatge se li va retre el 2001 però no ha estat publicat fins enguany, i es va presentar el 3 de febrer passat.
Tinc penjat a la web un bell escrit de Josep Faulí, tot recordant-lo com a "militant de la causa grega". Pero ara, d'entre les moltes dades que es recullen en l'opuscle que tinc a les mans en voldria extraure només aquest breu paràgraf del dr. Bastardas (p. 34): «L'amistat era cosa important en la vida de l'Eudald. Entenia l'amisat com l'entén el veritable "humanista", que, per dir-ho amb les seves paraules, és aquella persona que no solament estima els clàssics sinó que actua també amb la lliçó dels clàssics, lliçó que ha estat forjadora d'homes.»
1 comentari:
Un paradigma, sens dubte, d'hel.lenista en sentit plè. La majoría de filòlegs som més bé "φιλέλληνες" que ens hem amarrat al màstil d'Homer.
Publica un comentari a l'entrada