Per a la Virginia Carmona,
estudiant il·lusionada en els Jocs Olímpics
estudiant il·lusionada en els Jocs Olímpics
És cert: el mite serveix de base per a construir models de comportament socialment aprovats. Déus i herois encarnen la perfecció física i intel·lectual per excel·lència, són portadors d'aquesta aristeia que gairebé és sinònim de “virtut” i llurs accions estan sempre regides per un esperit agonal, fruit de la lluita i l’esforç per tal de superar el proïsme.
Déus com Zeus, Posidó, Atena o Apol·lo reclamen també la seva part de τιμή (honor o estimació) i per això, i en honor seu, se celebren les competicions esportives. Tals són els jocs pítics, olímpics...
Tenim també herois com Aquil·les, el millor dels guerrers que van combatre a Troia, i que va escollir la mort —però també la glòria d'una vida excel·lent—; però també Hèracles, qui amb el seu esforç i habilitat va alliberar el món de calamitats i monstres fins obtenir com a recompensa un lloc a l'Olimp i la fama immortal. Per això els herois també tenen jocs en honor seu, com els jocs ístmics o nemeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada