dimecres, 8 de juliol del 2009

L'art ciclàcic reviu


Lorena Mingorance m'explicava fa temps com es desviu per l'art antic i de manera especial per l'art ciclàdic. Precisament, dies enrere, en un dels seus correus ho tornava a esmentar i molt amablement em va remetre a un article seu en línia a Tendencias del arte: núm. 16, 2008: "Coleccionar arte cicládico".

Crec que val la pena pensar-hi més a poc a poc: l'estilització i suavitat d'aquestes figures és realment una meravella per als ulls... i també un repòs per a l'esperit. De sobte em ve a la memòria el passeig per les sales de la banda esquerra del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes: n'hi ha un nombre molt representatiu i em proposo de fer-hi un nou recorregut, sí, molt més calmosament. Una altra cosa: si algú volia llegir l'article tal com ella el va redactar, explorant fites importants en artistes de la primera part del segle XX, La Genialidad del arte cicládico, aquí el teniu. Moltes gràcies, Lorena!

Apèndix (11.07.2009): afegeixo també un article seu que m'envia sobre ceràmica islàmica, «lo más interesante para mí es la explicación sobre el poder de la escritura y la caligrafía en el Islam. Igual no pega nada con tu blog, pero a mi me parece que es una forma muy diferente de entender el mundo, que nos convendría conocer».

3 comentaris:

Lorena Mingorance ha dit...

El arte cicládico revolucionó las Vanguardias de principios del siglo XX, como dice Ramon, su sencillez, la simpleza de sus figuras, que con muy poco lo dicen todo, enamoró a Picasso, a Modigliani y a otros tantos. ¿Cómo expresar tanto con tan poco?. Esa es la gran cuestión del arte vanguardista: expresar con el trazo de dos líneas la esencia de las cosas.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Muchas gracias de nuevo por tu comentario y enhorabuena por tu artículo sobre la escritura en el mundo islámico: ¡en Grecia se conjuraron dioses (Prometeo) y hombres (Cadmo) para ello!

Mercè Collell ha dit...

Ramon, m'ha interessat molt aquest article sobre aquestes figures tant primitives!!! està relacionat amb les petites figures trobades en el fons de les coves del nostre pais. Fa anys varem fer una exposició magnífica al Museu d'Història de Barcelona amb el nom de DEESES.
Què passeu un bon estiu!!!
Amb la meva amistat .
Mercè