Una nota a pau de pàgina pot ser decisiva. Pot donar molta informació, pot ser signe de cavil·lacions contínues i pot obrir la porta a nous suggeriments. Quan el 1958 Bruno Gentili va publicar la seva edició d'Anacreont no van ser pocs els qui van creure que aquell treball tan acurat, amb un coneixement envejable de la mètrica i de la llengua del poeta de Teos, bé podia considerar-se com un punt d'arribada, un referent de pes i d'autoritat. Deutores d'aquesta edició en són, per exemple, la de Page (1962) o la de Campbell (1988). El fragment 38 Gentili transmès per Ateneu, Demetri, un papir sobre mètrica, l'Etimologi Magne i Eustaci de Tessalònica és aquest:
Φέρ' ὕδωρ, φέρ' οἶνον, ὦ παῖ
φέρε <δ'> ἀνθεμεῦντας ἡμίν
στεφάνους, ἔνεικον, ὡς δή
πρὸς Ἔρωτα πυκταλίζω.
La seva traducció fa així (p. 148):
porta l'acqua, ragazzo, porta il vino
e ghirlande portaci di fiori,
orsù portale, ché voglio
con Eros fare a pugni.
Gairebé trenta anys després, a Poesia e pubblico, Gentili canvia radicalment d'opinió. En el seu capítol dedicat a "Le vie di Eros nella poesia dei tiasi femminili e dei simposi" torna a comentar el fragment en qüestió i el tradueix novament (cf. la p. 128 de l'edició a Laterza, de juliol de 1984):
Porta l'acqua, ragazzo, porta il vino
e ghirlande portaci di fiori,
orsù portale, ché non voglio
con Eros fare a pugni.
En nota a peu de pàgina dóna raó d'aquest canvi, acceptant una negació que al principi havia rebutjat: "al v. 3 leggo ora ὡς μὴ... πυκταλίζω (con Athen 11, 782a che cita il frammento), più appropiato al senso, cf. Giangrande [Entr. Hardt, XIV, 1967, 113 ss.]". Les conseqüències són clares: una sola lletra (Δ/Μ) pot modificar diametralment tot el sentit del poema . Uns versos podien ser una declaració d'amor... o es pot anar al simposi a recitar poemes per a fer fora aital passió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada