Lamentació que féu la filla del rei de Sicília aprés del convit (Tirant lo blanc, cap. CIII)
...Mas ara, miserable de mi, que com vull dormir no puc, la nit és més llarga que no voldria, res que menge no sent dolç ans me par amarg com a fel, les mies mans inútils me desdenyen que no em volen ajudar a lligar, la mia ànima no té prou temps per a pensar. Sola desitge sempre estar, que negú res no em digués: si açò és viure, no sé què es serà morir!
El passatge conté totes les expressions de l'amor-passió platònic, l'eros del καὶ ἐγὼ μόνα καθεύδω, la psicologia boja de l'Hipòlit euripidi... que en temps medievals assolí formes variadíssimes fins assolir definitiva expressió en el Werther de Goethe. Consulteu també aquest article, ja recomanat, de Jordi Redondo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada