Que es pugui conduir els humans a la virtut pel camí de l’interès és una hipòtesi radicalment burgesa, només possible quan la màquina comença a fer miques la creença religiosa. L’únic antecedent clàssic que, de fet, podria reivindicar l’utilitarisme és la sofística i, potser, l’Oració fúnebre de Pèricles a la Història de la Guerra del Peloponnès de Tucídides, l’únic text grec antic que anteposa el mèrit a la naixença i el comerç a la guerra, i posa així els fonaments de la democràcia de tots els temps.
(R. Alcoberro, L’utilitarisme)
divendres, 24 de gener del 2014
Utilitarisme a l'antiga Grècia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
De fet l'utilitarisme dels filòsofs radicals anglesos beu del Protàgores de Plató. Tots, des d'Stuart Mill a Bentham, es consideraven platònics. John Stuart Mill va començar a traduir els diàlegs de Plató el 1835 i el 1846 apareixen els dotze volums de la History of Greece de Grote i el 1865 Plato and Other companions of Socrates. No es pot entendre, en absolut, l’utilitarisme modern sense entendre la seva lectura de Plató. I no es pot llegir Plató sense entendre el que jo anomeno el vocabulari de la utilitat: khrêsimos, lysiteloûn, proúrgou, ôphélimos, symphéron, kerdaléos, prépôn…
Doncs sí, moltes gràcies. Stuart Mill va ser un gran lector dels lírics grecs. I el camp semàntic de Plató és realment atractiu!
Publica un comentari a l'entrada