Et prodesse et delectare

...Amb permís d'Horaci, és clar. La setmana passada vaig prendre part en el curs actiu de llatí, Colloquia latina, celebrat a la Casa de Convalescència, a l'Hospital de Sant Pau i organitzat per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vint-i-dues persones inscrites és un clar indicador de l'interès que desvetlla el tema entre els classicistes. De fet, la professora Sandra Ramos ho ha dit molt clar: «Quī Latīnē et Graecē scrībit, scrīpta antīquiōrum melius intellegit». I encara hauríem d'afegir «et loquitur et audit et legit». Apostar per pel llatí víu és, en definitiva apostar per una «possessió activa de la llengua». Un mètode i un coneixement, per tant, que ajuda a assimilar de manera extraordinària el cabal d'una llengua des de tots els àmbits comunicatius —escoltar, parlar, llegir, escriure— fins al punt que, tractat així, el seu aprenentatge depassa qualsevol límit que fins ara els formalismes havien pogut imposar.