L'actitud de Sísif

Poc s'ha comentat, em sembla, com l'actitud de Sísif és avui força vegades ben visible. Tot recordant el vell mite de l'home que treballava inútilment per a remuntar una enorme roca fins al capdamunt de la muntanya, Albert Camus sentenciava l'anomenat progrés històric afirmant que Sísif és l'heroi

absurd definitiu: "Els homes moren i no són feliços". Per tant, la vida és patiment, resignació i desesperança. Només queda entretenir el temps. Matar el temps. Tot és inútil. No hi ha progrés. Tot està condemnat al fracàs. I per això, no ha d'estranyar que l’única actitud raonable sigui el passotisme perquè hom s'adona que no hi ha alternativa, ni en el pensament ni en la praxi.