diumenge, 29 d’abril de 2018

Eufilet davant les lleis

Força vegades expliquem els professors de grec que una diferència cabdal entre l'ús de l'aorist i del pretèrit imperfet rau en que el primer denota una acció puntual mentre que, en el segon cas, l'acció és continuada. L'aorist posa davant nostre situació atípica, momentània, sobrevinguda, mentre que el pretèrit imperfet denota una actitud vital, conínua, repetitiva. El pretèrit imperfet és el present del passat.

És interessant observar-ho al final del primer discurs de Lísias quan l'acusat d'assassinat, el pobre Eufilet, explica que ell va obeir/obeïa (?) les lleis. El text de Cris Carey a la OCT edita la frase així: τοῖς τῆς πόλεως νόμοις ἐπειθόμην. Mentre que tradicionalment, en l'edició de Karl Hude a la mateixia col·lecció (i, amb ell, molts altres editors) llegíem ἐπιθόμην.

Curiosament només un manuscrit (l'Ambrosià 436, de mitjans segle XV) aporta la lectura ἐπιθόμην. La resta de manuscrits, amb el Palatí 88 (molt més antic, de finals del s. XII) al capdavant, i del qual deriva la resta de la tradició, llegeixen la forma d'imperfet ἐπειθόμην. És fàcil imaginar que el copista de l'Ambrosià escrivís una simple iota sota els efecte de la lectura demòtica. Però podem imaginar també que els filòlegs hi devien veure una oposició temporal, ara/abans, que potser es marcava amb més intensitat si escollien un aorist: "la meva vida corre perill perquè vaig obeir les lleis". Si som fidels a la lectura dels manuscrits ens adonem que Eufilet obeïa les lleis perquè era la seva actitud vital, no pas un fet puntual.