Àmfores i càntars

El professor parlava de la ceràmica grega. Sens dubte, un dels vasos més vistosos era el càntar, κάνθαρος.  Naturalment, el mot castellà cántaro, prové del grec (a través del llatí 'canthărus') però de cap manera no es refereix al vas grec sinó a una peça amb característiques pròpies. I encara, per bé que en català en diguem 'càntar', el terme no s'ha de confondre tampoc amb el mot castellà cántaro.

Es fa imprescindible, una vegada més, tant per a estudiants com per a professors d'Història de l'art, la consulta de l'article conjunt de Joan Alberich i Montserrat Ros, "Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs" (Faventia, vol. 14, fasc.1, 1992, p. 63-68). En les dues pàgines finals hi ha un llistat utilíssim sobre la forma de transcripció correcta. L'estudi es pot descarregar en aquesta adreça i també en aquesta altra. Val la pena de veritat.

Ni Zeus no fa cas al rei

Rellegia Homo necans, on Burkert explica com solien ser els sacrificis i els àpats sacrificials. A Ilíada II hi ha una bella descripció del ritual i, a partir del v. 412 trobem també una pregària (o més aviat exigència) que fa pensar en la immediatesa i la pressa per enllestir la feina: Agamèmnon en un sol dia vol acabar aquella guerra que fa deu anys que s'allarga.

Ja se sap que a una testa coronada li agrada la festa despatxada. Se m'acut que es tracta d'aquella immediatesa extravagant i rampelluda del caprici d'aquest monarca esbojarrat que a Troia assolí una victòria del tot innoble. Llegim què diu el rei a Zeus:

Ζεῦ κύδιστε μέγιστε κελαινεφὲς αἰθέρι ναίων
μὴ πρὶν ἐπ᾽ ἠέλιον δῦναι καὶ ἐπὶ κνέφας ἐλθεῖν
πρίν με κατὰ πρηνὲς βαλέειν Πριάμοιο μέλαθρον
αἰθαλόεν, πρῆσαι δὲ πυρὸς δηΐοιο θύρετρα,
Ἑκτόρεον δὲ χιτῶνα περὶ στήθεσσι δαΐξαι
χαλκῷ ῥωγαλέον: πολέες δ᾽ ἀμφ᾽ αὐτὸν ἑταῖροι
πρηνέες ἐν κονίῃσιν ὀδὰξ λαζοίατο γαῖαν.

«Gloriosíssim Zeus dels núvols negrosos, magnífic, tu que habites l'èter, no permetis que es pongui el sol ni que vingui la fosca fins que hagi ensorrat l'ennegrit palau de Príam, i n'hagi incendiat les portes amb flames devastadores i hagi travessat la túnica d'Hèctor sobre el seu pit i l'hagi esquinçada amb el bronze; i, entorn d'ell, hagin caigut de bocaterrosa molts dels seus companys i hagin mossegat la pols.» (Trad. M. Ros)

Tres títols que no són casualitat

Es tracta del Quadern gris, de Josep Pla. La nota correspon al al 15 de juliol de 1918 i, per bé que sembli, a primer cop d'ull, que es tracta de llibres de segona categoria o fora de tot canon, crec més aviat que l'interès per la literatura com a eina educadora (la faula), com a estri de bella i correcta escriptura (gramàtica) i com a exercici de l'esperit que busca la superació de l'home (Lluís Vives) la tríade no és atzarosa en absolut. Així:

Aprofitant la mica de frescor deixada per la darrera tronada, he anat al mas. He passat un parell o tres d’hores mirant papers i regirant calaixos. He confirmat el que ja suposava: la poca afecció dels meus avantpassats per la lletra impresa. He trobat tres llibres vells: les «Faules» d’Isop en una edició amb gravats al boix, violents i grollers; la «Gramàtica Catalana» de Ballot en l’edició de 1814 i uns exemplars dels «Diàlegs» de Lluís Vives.

Glossa in textu? (A 69)

Tenia una nota a Ilíada I, 69. Calcant, l'endeví, s'aixeca a l'assemblea dels grecs per a prendre la paraula davant Agamèmnon i els altres prohoms:

Κάλχας Θεστορίδης οἰωνοπόλων ὄχ᾽ ἄριστος

L'aparat crític de l'edició de Monro-Allen, la més corrent, indica que Zenòdot preferia la lectura μάντις en lloc del nom propi. I doncs? Possiblement, se m'acut, a l'erudit alexandrí li semblava preferible, per bé que crec més encertada la lectura Κάλχας i prendre μάντις només per una glossa in textu.

Encuriosit, vaig voler mirar els escolis i, per sort, el projecte Perseus ofereix la vella edició de Dindorf disponible en línia, a través del seu Scaife Viewer. Però res no sembla abonar la meva suposició atès que l'escoliasta es fixa en el gènere de μάντις (el mot pot ser masculí i femení). La nova edició, a càrrec de Hartmut Erbse (vol. I p. 30-31), corregeix l'inintel·ligible λἶδος del Perseus en εἶδος i amplia una mica la notícia d'Eustaci sobre uns versos que, segons Porfiri haurien caigut i que es referien al llinatge de Calcant. Res més: τινές φασιν ἐν τῇ τοῦ Κάλχαντος Ὁμηρικῇ γενεαλογίᾳ στίχους ἐκλελοιπέναι, ὁ Πορφύριος ἱστορεῖ, ἐκτιθέμενος καὶ στίχους δύο, ἐν οἷς Εὐβοεύς τε φαίνεται εἶναι καὶ Ἄβαντος ἀπόγονος.