Educació en passiu

M'ha agadat l'estudi de María Míguez a l'annex 5 d'EClas (Omnia ab his et in his omnia) i publicat l'any passat sobre el proverbi ξύλον ἀγκύλον οὐδέποτ' ὀρθόν, que apareix sota diferents enunciats tot al llarg d'una corrua prou impressionant d'autors antics fins arribar a Erasme (Adag. II, 10, 42). M'ha obert els ulls la seva interpretació sobre la distorsió i mescla d'idees provinents d'un altre proverbi que Plató fa en el Protàgoras (325d), tot i que no m'acaba de convèncer, ho trobo reelaborat en excés.

No és res de l'altre món pensar que no es pot redreçar un arbre tort perquè forma part, també, del nostre imaginari. Oimés quan pensem en l'educació. En el Protàgonas se'ns parla de l'educació com d'una art preventiva: els nens són educats a força d'amenaces i càstigs i alguna cleca — això últim, Sòcrates i Protàgoras no se n'estan de dir-ho.

Ara voldria afegir, però, la definició de παιδεία que dóna Plató a Lleis 659d. És la que Gregorio Luri pren com a base per al seu Vocabulario de Platón, un llibre fruit d'espigolar sàviament i pacient en l'obra de l'insigne atenès. La seva definició comporta, a parer meu, una actitud passiva per part de l'educand que, en definitiva, continua i perpetua el solc de la tradició. El text grec sembla reafirmar-ho amb termes d'innegable plasticitat i amb formes gramaticals en veu passiva:

...ὡς ἄρα παιδεία μέν ἐσθ᾽ ἡ παίδων ὁλκή τε καὶ ἀγωγὴ πρὸς τὸν ὑπὸ τοῦ νόμου λόγον ὀρθὸν εἰρημένον, καὶ τοῖς ἐπιεικεστάτοις καὶ πρεσβυτάτοις δι᾽ ἐμπειρίαν συνδεδογμένον ὡς ὄντως ὀρθός ἐστιν.

«...Doncs l'educació és arrossegar i dur els nens vers el lógos formulat com a correcte a l'empara de la llei, i que és tingut com a correcte de debò segons parer dels homes més exemplars i dels més ancians, fruit de llur experiència.»