L'heroi en la cruïlla

Potser sigui un dels passatges més comentats de la Ilíada. Aquil·les sap el que li espera segons la decisió que prengui: la glòria i la mort van de la mà, mentre que llurs contraris conformen l'opció que ell, un heroi, no pot acceptar de cap de les maneres. Ho assevera davant els ambaixadors, uns nobles que li prometen grans riqueses, si tornava a la lluita. Ell no ho farà pels béns materials, sinó mogut per aquell κλέος que guia les seves accions. Mirem el text i la traducció (Il. 9, 410-16):

     Mήτηρ γάρ τέ μέ φησι θεὰ Θέτις ἀργυρόπεζα

     διχθαδίας κῆρας φερέμεν θανάτοιο τέλος δέ.

     εἰ μέν κ' αὖθι μένων Τρώων πόλιν ἀμφιμάχωμαι,

     ὤλετο μέν μοι νόστος, ἀτὰρ κλέος ἄφθιτον ἔσται.

     εἰ δέ κεν οἴκαδ' ἵκωμι φίλην ἐς πατρίδα γαῖαν,

     ὤλετό μοι κλέος ἐσθλόν, ἐπὶ δηρὸν δέ μοι αἰὼν

     ἔσσεται, οὐδέ κέ μ' ὦκα τέλος θανάτοιο κιχείη.

     «Tetis, la dea de peus d'argent, la mare, m'explica

     que dues parques de mort en duen al terme del viure:

     en el cas que jo em quedi a lluitar per la plaça de Troia,

     de retorn no en tindré, sinó una glòria immensa.

     Tanmateix, si retorno a la terra pairal que m'estimo,

     la fama il·lustre se'm fon, però una vida molt llarga

     gaudiré, que trigarà el final de la mort a trobar-me.»

     [Trad. Balasch²]

Sobten, en primer lloc, aquestes parques de mort antitètiques (διχθαδίας κῆρας) perquè, d'alguna manera, hi veig una intenció de donar a escollir la fi d'Aquil·les. Però, molt més, sobta la condició de l'heroi: la glòria (κλέος) s'oposa al retorn (νόστος). Tant com la Ilíada s'oposa a l'Odissea, si gosem contemplar-ho com la dualitat entre vida/mort i glòria/retorn a la pàtria: en un sol vers, doncs, el vell rapsode ens posa en la cruïlla dels dos mons —amb llurs valors i capteniments de vida—  que representen ambdues epopeies, tan semblants i, en el fons, tan contràries.