Temps de formació

Prenc, com a punt de partida, una imatge del professor Roberto Carfagni, en un escrit de caràcter apologètic que recomano: "Perché s'impara il latino?". Hi presenta la comparació següent: una alzina no enfonsa les seves arrels dins la terra per a créixer a l'inrevés, sinó per a obtenir la força que li ha de permetre d'encimbellar-se cel amunt. El mateix passa amb qualsevol que es posa a estudiar —i molt en concret, estudiar les llengües clàssiques. L'estudi és la base i l'arrel que nodreix un gran arbre, els solaments que aguanten un gran edifici. I això no pot ser d'altra manera ni tampoc es pot improvitzar.

De fet, correspon a la família, als pares i tutors, assegurar que l'infant o l'adolescent tingui la seva formació ben arrelada perquè desenvolupi les seves potencialitats. I és una constant: sempre que en la història de la humanitat algú s'ha convertit en un referent o ha deixat un pòsit important, el primer que surt al pas és, no sols la seva persona sinó la família i l'ambient que el va criar i agombolar i l'educació rebuda. Xenofont (Cyrop. I, 1, 6) ja ho va observar fa temps i ens avisa de la següent manera:

Ἡμεῖς μὲν δὴ ὡς ἄξιον ὄντα θαυμάζεσθαι τοῦτον τὸν ἄνδρα ἐσκεψάμεθα τίς ποτ' ὢν γενεὰν καὶ ποίαν τινὰ φύσιν ἔχων καὶ ποίᾳ τινὶ παιδευθεὶς παιδείᾳ τοσοῦτον διήνεγκεν.

«Precisament, com que aquest home era digne d'admiració, vàrem investigar quina era la seva família, quina personalitat tenia i quina mena d'educació havia rebut per tal que arribés a excel·lir d'aquesta manera.»