Sacrifici
Palpo la pell d'un bou acoltellat
sobre un penyal altíssim contrariat pels vents,
desemparat entre núvols.
Tinc les mans tenyides de vermell i de púrpura.
Del pujar i del baixar en dic sempre una mateixa cosa,
i sempre repeteixo la mateixa cosa:
En el botó de la roda
no hi ha moviment.
Si visiteu el castell de Begur hi podreu llegir aquests versos de Vinyoli. El poema es troba en un llibre de caràcter un tant metafísic, Cercles, on l'autor reflexiona sobre diverses situacions d'encercament. Hi ha aquí una reflexió sobre la religió, el ritus sempre repetit, que d'alguna manera lliga amb l'etern retorn de l'ànima amb el gest de retrobar-se a si mateixa mitjançant la visió de l'entrega oferida a la divinitat de manera sacrificial, garantia de continuïtat de la història. Em recorda el penyal on Prometeu fou clavat i, en certa manera, sacrificat: lluny de la civilització, com una víctima abandonada enmig de la natura «contrariat pels vents, / desemparat entre núvols». La imatge cruenta de la sang i la porpra, màxim exponent del mal cor i a la vegada de la gran sobirania, recorden que l'ascens i la misèria de l'heroi grec, l'heroi tràgic, són el mateix, com ja havien vist els presocràtics («Del pujar i del baixar en dic sempre una mateixa cosa»). Potser sigui per això que el poeta es queda al bell mig de la roda, contemplatiu, en la frontera del regne del savi i dels tombs que fa la víctima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada