Ovidi Met. XIII 832: a favor de Heinsius

El vers pertany a un dels passatges més llegits de les Metamorfosis: els precs de Polifem a Galatea per tal que accedeixi al matrimoni. El ciclop promet i torna a prometre i a demanar el seu amor, a manera de paraklausíthyron — tot i no saber que ella l'escolta — i enumera infinitat de regals que li vol fer. En un moment donat afegeix:

     Nec tibi deliciae faciles vulgataque tantum

     munera contingent, dammae leporesque capraeque,

     parve columbarum demptusve cacumine nidus.

La lectura «caprae» té una alternativa, «caper», que és acceptada per força editors perquè es troba en els manuscrits més antics. Però sobta que algunes edicions, com la d'Antonio Ruíz de Elvira, accepti caprae i ni tan sols en l'aparat crític anoti la variant. Més encara: l'edició de Luis Rivero, dedicada al llibre XIII, amb un comentari textual exhaustiu rebla el clau amb gran autoritat. Sembla que Heinsius edità «caprae» però es referia, en realitat, a la forma «caper». Pel meu gust: el vers enumera animals força tendres, delicats, fins i tot manyacs. Per exemple, l'expressió mi lepus! («llebreta meva», és un mot afectuós en llatí). Tot plegat desdiu de la lectura caper, el boc, que no s'hi adiu gens. Hi afegeixo encara la consideració de Forcellini: caper ponitur etiam pro foetore hircino, qui sub brachiis hominum ex sudore collecto nascitur (cf. Catull. 69, 6).