Pisístrat

Llegint els versos de Soló aprenem com debades avisava els seus conciutadans de la tirania de Pisístrat que estava a punt de caure'ls damunt, com una pedregada. Potser val la pena remarcar, ara mateix, que el tirà rep el nom de «monarca» per boca del nostre poeta, i d'alguna manera sembla com si s'hagués avançat a la història. (Aquest breu comentari a cura de William S. Annis, als dos fragments recollits per Diodor de Sicília poden ser ben útils.)

   Ἐκ νεφέλης πέλεται χιόνος μένος ἠδὲ χαλάζης,
      βροντὴ δ’ ἐκ λαμπρῆς γίγνεται ἀστεροπῆς·
   ἀνδρῶν δ’ ἐκ μεγάλων πόλις ὄλλυται, ἐς δὲ μονάρχου
      δῆμος ἀϊδρείῃ δουλοσύνην ἔπεσεν.
   λίην δ’ ἐξάραντ’ οὐ ῥᾴδιόν ἐστι κατασχεῖν
       ὕστερον, ἀλλ’ ἤδη χρὴ <τάδε> πάντα νοεῖν.

[West proposa, al v. 6, καλὰ. Prefereixo, no obstant, la conjectura de Passow, τάδε.]

Del núvol surt la fúria de la neu i de la pedregada, el llamp fulminant fa germinar el tro. La ciutat s’arruïna per culpa dels poderosos i, víctima de la seva ignorància, el poble ha caigut sota l’esclavatge d’un monarca. Quan un hom s’ha enlairat massa no és pas fàcil retenir-lo després. Més aviat és ara que cal vigilar totes aquestes coses…