Fent exercicis de traducció amb els Epigrammata Graeca de D.L. Page, m'han vingut a mà aquests dístics elegíacs conservats a la Palatina (VII, 43). M'ha colpit de manera especial que a un tràgic se li volgués atorgar, igual que a Homer, un κλέος ἄφθιτον. M'ha semblat un atreviment fins aleshores impensable...
Χαῖρε μελαμπετάλοις, Εὐριπίδη, ἐν γυάλοισιν
Πιερίας τὸν ἀεὶ νυκτὸς ἔχων θάλαμον.
ἴσθι δ᾽ ὑπὸ χθονὸς ὤν, ὅτι σοι κλέος ἄφθιτον ἔσται
ἶσον Ὁμηρείαις ἀενάοις χάρισιν.
[Salut, Eurípides, que tens el tàlem de l’eterna nit dins la cova de fulles obscures. Sàpigues que, de sota terra estant, la teva glòria serà immarcescible, igual que les eternals Gràcies homèriques.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada