El Νόστος de Menelau

Amb la visita de Telèmac i Písistrat, el fill de Nèstor, a l'Esparta de Menelau assistim a interessants escenes sacrificials i a entranyables escenes de banquet i dons d'hostatgia. M'ha fet pensar el següent passatge d'una ῥῆσις de Menelau en què sembla relatar uns pocs detalls del seu retorn de Troia, qui sap si presos d'algun poema perdut  (Od. IV, 81-90):

     ... Val a dir que he sofert i passat aventures
     per tornar, després de set anys amb les naus emplenades!
     Aventures per Cipros i per fenícia i Egipte,
     fins a les terres dels negres i dels sidonis i els àrabs,
     i per Líbia, on els xais banyeguen tot d'una de néixer;
     on ni el senyor ni el pastor no va mai escàs de formatge
     i carn, ni de dolça llet; sinó que en tot temps les ovelles
     forneixen un continu de llet a qui vulgui munyir-les;
     car anyellen tres cops en el cercle perfet d'una anyada.
     Mentre en aquelles mars, apilant cabals, jo corria...

Fa pensar una mica la presència d'alguns noms del possible perible: no ja la traducció d'Αἰθίοπάς per "negres" (del tot etimològica) sinó Ἐρεμβοὺς per "àrabs". Llegim en alguns escolis (ad loc. vol II p. 207): Ἀρίσταρχος "Ἐρεμβοὺς" τοὺς Ἄραβας ἀκούει, τινὲς δὲ γράφουσιν "Ἐρεμνοὺς", ὅ ἐστι τοὺς Ἰνδούς.
(Valdrà la pena llegir més calmosament aquest segon volum dels Escolis a l'Odissea editat per Filippomaria Pontani.)