... Val a dir que he sofert i passat aventures
per tornar, després de set anys amb les naus emplenades!
Aventures per Cipros i per fenícia i Egipte,
fins a les terres dels negres i dels sidonis i els àrabs,
i per Líbia, on els xais banyeguen tot d'una de néixer;
on ni el senyor ni el pastor no va mai escàs de formatge
i carn, ni de dolça llet; sinó que en tot temps les ovelles
forneixen un continu de llet a qui vulgui munyir-les;
car anyellen tres cops en el cercle perfet d'una anyada.
Mentre en aquelles mars, apilant cabals, jo corria...
Fa pensar una mica la presència d'alguns noms del possible perible: no ja la traducció d'Αἰθίοπάς per "negres" (del tot etimològica) sinó Ἐρεμβοὺς per "àrabs". Llegim en alguns escolis (ad loc. vol II p. 207): Ἀρίσταρχος "Ἐρεμβοὺς" τοὺς Ἄραβας ἀκούει, τινὲς δὲ γράφουσιν "Ἐρεμνοὺς", ὅ ἐστι τοὺς Ἰνδούς.
(Valdrà la pena llegir més calmosament aquest segon volum dels Escolis a l'Odissea editat per Filippomaria Pontani.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada