Teatre grec, porta de la cultura

Fa temps que hi penso (si no vaig errat, des dels volts de 2008) i estic gairebé convençut que en bona part es podria abastar la cultura grega clàssica a partir del teatre. Sí: Sòcrates i els sofistes —a partir del teatre— és el tema dels Núvols, les guerres mèdiques és el tema dels Perses, la burla de les institucions democràtiques és a cada pas de les Vespes, la ciutat ideal és als Ocells, la venjança dels déus es troba a l’Hipòlit o a les Bacants, el menysteniment de la dona és a Medea i les Troianes... El que enumero seguidament són alguns passatges que em semblen més emblemàtics, els primers que faria servir per a treballar a les classes de grec, atès el seu interès i possibilitats.

a) Èsquil:

· Perses, v. 353-432. Narració de la batalla de Salamina.

· Perses, v. 795-831. L’ombra de Darios adverteix els homes presents dels mals de la supèrbia.

· Set contra Tebes, v 631-676. Etèocles pren la determinació de lluitar contra el seu germà.

· Prometeu, v. 397-435.El cor d’oceànides compadeix el Tità.

 b) Sòfocles:

· Àiax, v. 646-692. Àiax es disposa a suicidar-se.

· Antígona, v. 332-375. El cor entona un himne a la humanitat.

· Èdip rei, v. 1119-1185. Èdip fa parlar el servent i coneix la seva veritable història.

· Electra, v. 1126-1170. Discurs d’Electra amb l’urna de cendres del seu germà.

 c) Eurípides:

· Medea, v. 465-518. La protagonista retreu a Jàson la seva hipocresia.

· Les Troianes, v. 309-341. Cassandra en èxtasi parla del seu “matrimoni” a l’Hades.

· Hèlena, v. 437-482. Menelau, tot perplex, s'assabenta per una esclava del palau de Proteu que la seva esposa es va quedar a Egipte.

· Bacants, v. 370-427. El cor descriu els rituals sagrats.

· Ciclop, v. 519-589. Ulisses enganya el gegant amb “Ningú” i... Silè es beu el vi.

 d) Aristòfanes:

· Acarnesos, v. 44-133. Els ambaixadors de Pèrsia expliquen les vacances de què han gaudit davant de la perplexitat de Diceòpolis.

· Tesmofòries, v. 1098-1135. Eurípides recita parts del Perseu tot intentant fugir.

 e) Menandre:

· Díscol, v. 189-232. Sòstrat parla per primera i única vegada amb la seva estimada.

· La donzella rapada, v. 485-525. Polemó és aconsellat per un vell amic arran del seu fracàs amorós.