Dels tres versos que reprodueixo, fa temps que m'interessava únicament pel mot ἄνεος arran d'una consulta al Thesaurus recopilat per Stephanus (en l'edició de Valpy, del 1821). Era el cas d'un passatge del cant III de la Ilíada, quan els guerrers lluitaven "en silenci" (v. 84), fet que em desorientava. Però no era aquest el cas de les paraules amb què l'endeví Calcant, quan interpel·la els grecs al cant II (v. 323-5):
τίπτ᾽ ἄνεῳ ἐγένεσθε κάρη κομόωντες Ἀχαιοί;
ἡμῖν μὲν τόδ᾽ ἔφηνε τέρας μέγα μητίετα Ζεὺς
ὄψιμον ὀψιτέλεστον, ὅου κλέος οὔ ποτ᾽ ὀλεῖται.
La trad. de Montserrat Ros diu: "Per què heu emmudit, aqueus d'abundosos cabells? Zeus pròvid és qui ens ha mostrat aquest gran presagi, llunyà, que tardarà a complir-se, però el record del qual no es perdrà mai."
De fet, la seva θεοπροπία el porta a proclamar en veu alta (ἀγορεύω) un presagi inexorable i que trigarà a arribar: ὄψιμον ὀψιτέλεστον. En això el credo de Soló (fr. 1, 27 GP) corre de manera paral·lela, gairebé segueix el mateix pensament:
αἰεὶ δ᾽ οὔ ἑ λέληθε διαμπερές, ὅστις ἀλιτρὸν
θυμὸν ἔχῃ, πάντως δ᾽ ἐς τέλος ἐξεφάνη.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada