En tot cas, el πρόβλημα del temps que passa de manera indefugible i que ens condemna a una trista vellesa és el tema també d'una famosa elegia de Mimnerm de Colofó (s. VII aC) que reprodueixo en grec... i en versió llatina del mateix Hugo Grotius:
τίς δὲ βίος, τί δὲ τερπνὸν ἄτερ χρυσῆς Ἀφροδίτης;
τεθναίην, ὅτε μοι μηκέτι ταῦτα μέλοι,
κρυπταδίη φιλότης καὶ μείλιχα δῶρα καὶ εὐνή,
οἷ' ἥβης ἄνθεα γίνεται ἁρπαλέα
ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξίν· ἐπεὶ δ' ὀδυνηρὸν ἐπέλθῃ
γῆρας, ὅ τ' αἰσχρὸν ὁμῶς καὶ κακὸν ἄνδρα τιθεῖ,
αἰεί μιν φρένας ἀμφὶ κακαὶ τείρουσι μέριμναι,
οὐδ' αὐγὰς προσορῶν τέρπεται ἠελίου,
ἀλλ' ἐχθρὸς μὲν παισίν, ἀτίμαστος δὲ γυναιξίν·
οὕτως ἀργαλέον γῆρας ἔθηκε θεός.
Vita quid est, quid dulce, nisi iuvet aurea Cypris;
τεθναίην, ὅτε μοι μηκέτι ταῦτα μέλοι,
κρυπταδίη φιλότης καὶ μείλιχα δῶρα καὶ εὐνή,
οἷ' ἥβης ἄνθεα γίνεται ἁρπαλέα
ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξίν· ἐπεὶ δ' ὀδυνηρὸν ἐπέλθῃ
γῆρας, ὅ τ' αἰσχρὸν ὁμῶς καὶ κακὸν ἄνδρα τιθεῖ,
αἰεί μιν φρένας ἀμφὶ κακαὶ τείρουσι μέριμναι,
οὐδ' αὐγὰς προσορῶν τέρπεται ἠελίου,
ἀλλ' ἐχθρὸς μὲν παισίν, ἀτίμαστος δὲ γυναιξίν·
οὕτως ἀργαλέον γῆρας ἔθηκε θεός.
Vita quid est, quid dulce, nisi iuvet aurea Cypris;
tum peream, Veneris cum mihi cura perit.
Flos celer aetatis sexu donatus utrique,
lectus, amatorum munera, tectus amor,
omnia diffugiunt, mox cum venit atra senectus,
quae facit et pulchros turpibus esse pares.
Torpida sollicitae lacerant praecordia curae:
lumina nec solis, nec iuvat alma dies,
invisum pueris, inhonoratumque puellis.
Tam dedit, heu, senio tristia fata Deus.
lectus, amatorum munera, tectus amor,
omnia diffugiunt, mox cum venit atra senectus,
quae facit et pulchros turpibus esse pares.
Torpida sollicitae lacerant praecordia curae:
lumina nec solis, nec iuvat alma dies,
invisum pueris, inhonoratumque puellis.
Tam dedit, heu, senio tristia fata Deus.
2 comentaris:
El que m'ha escrit una noia de Llatí II sobre la vida de Groci:
La seva vida va ser extraordinàriament atzarosa i poc reeixida, públicament –en contrast amb la seva gran vàlua, com a intel•lectual i, sobretot, com a jurista. Per la seva activitat política, al costat de Joahn van Oldenbarnevelt, es va veure involucrat en les guerres político-religioses (calvinistes/monàrquics contra arministes/republicans) que van assotar el país. Va ser empresonat de per vida, però va aconseguir fugir (en un bagul de llibres) i arribar a París, on va viure durant bastants anys. Encara va tornar a Holanda, i en va haver de tornar a sortir, de nou en perill de ser arrestat. Va obtenir la ciutadania sueca i va ser nomenat ambaixador suec a París però, en fracassar la seva carrera diplomàtica, va ser cridat a Estocolm i, en el seu viatge de retorn a Holanda, el vaixell va patir un naufragi, del qual Grotius fou rescatat amb vida. Tanmateix, va morir d’esgotament, al cap d’un parell de dies.
martí
Benvolgut MArtí,
vaig llegir una notícia preciosa sobre Grotius al segon volum de R.Pfeiffer, Hta. de la filogia clásica (Gredos). Realment és una vida inimitable!
Publica un comentari a l'entrada