Queixós perquè, segons la tradició, Safo no era de bella figura, Leopardi adreça un plany contra la Natura (felicitat i bellesa van de la mà!) del qual tradueixo aquests versos que m'han agradat especialment:
«Bell és el teu vestit, oh cel diví, i bella
ets tu, terra plena de rou. Ai! d'aital
infinita beutat, els deús i el fat
impiu cap part no en varen donar a la mísera Safo.
És als teus regnes superbs,
vil, oh natura, i hoste malvolguda,
i amant menyspreada, és a les teves venustes
formes que adreço debades
el meu cor i pupil·les suplicants.»
2 comentaris:
Bravo, Ramon! No era gens fàcil. T'hi hauries de dedicar.
Moltes gràcies, hi pensaré.
Publica un comentari a l'entrada