dijous, 12 de juny del 2014

ΚΑΛΟΚΑΓΑΘΙΑ

M'he sorprès gratament en llegir l'ideal il·lustrat —filosòfic, polític— que propugnava la democràcia de Pèricles (Tuc. II, 40) en aquesta frase de Plató (Fileb, 64e): καταπέφευγεν ἡμῖν ἡ τοῦ ἀγαθοῦ δύναμις εἰς τὴν τοῦ καλοῦ φύσιν  [la potència del Bé ha anat a refugiar-se en la natura d'allò que és bell].

Els dos conceptes, bondat-bellesa, es necessitaven mútuament perquè els homes puguin conviure en una ciutat on els interesssos de cadascú ho feien cada cop més difícil.

2 comentaris:

dahl ha dit...

Schiller va retornar a aquest concepte d'una manera força interessant:
"El arte es quien tiene asignada la tarea de poner armonía en la sociedad, ya que todas las demás formas de representación dividen a la sociedad porque se refieren de forma excluyente, o bien a la receptividad privada, o bien a la habilidad privada de los distintos miembros, es decir, a aquello que distingue entre hombre y hombre; sólo la bella comunicación unifica la sociedad porque se refiere a lo común a todos"
F.Schiller, Sämtliche Werke, vol 5, pag. 667

Ramon Torné Teixidó ha dit...

moltíssimes gràcies per la cita de Schiller, interessantíssima!