Nou batxillerat: grec i llatí... en un humit carreró?

«Hi ha un carreró, no sé ben bé a quina banda de dins de Barcelona, on no passa ningú si no és algú que s'hagi perdut.» (Josep Carner, Les planetes del Verdum, 1918)

Així comença un deliciós capítol (el segon) d'aquest llibre de proses amb regust periodístic que, si hom llegís més sovint, de ben segur que aprendríem no només a escriure millor sinó a respirar d'una altra manera, cosa que veig força difícil sobretot per l'atmosfera que els propers comicis deixen besllumar.

Mentrestant, aquell qui vulgui podrà llegir aquí la proposta de decret del "nou batxillerat-Loe". És un nou decret ben apetitós per als de clàssiques perquè des de la inefable llei del 1990 —i abans, en època "experimental" i obscura— que no havíem vist el grec i el llatí amb quatre hores setmanals als instituts catalans: amb tres hores —segons els legisladors— es podia passar, i així ens ha anat. Sembla, per tant, que amb el nou decret (mireu l'annex 3 del document) guanyem hores i, en certa manera, hom s'explica que en la darrera convocatòria d'oposicions a professorat de secundària, la Generalitat de Catalunya proposés vint places per grec i vint més per llatí. Però abans d'arribar al final del susdit decret caldria parar atenció al següent:

· Art. 11.5. «El Departament d’Educació determina en quins casos i amb quins procediments els centres educatius poden limitar l’elecció de matèries per part de l’alumnat quan hagin estat escollides per un nombre reduït d’alumnes. El Departament d’Educació ha de facilitar que, excepcionalment, l’alumnat pugui cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d’educació a distància o en altres centres educatius.»

· Disposició addicional vuitena. «Limitacions a l’oferta de modalitats de batxillerat. El Departament d’Educació ha d’establir el nombre mínim d’alumnes que es requereix perquè un centre pugui impartir cadascuna de les modalitats entre les que tenen autoritzades.»

Què vol dir això? Vol dir, per exemple, que en aplicació de l'article 24 del mateix projecte de Decret, segons el qual «el Departament d’Educació fomenta l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres» i, també, segons com s'apliqui l'art. 11.4, ens podem trobar amb una estructura de batxillerat tan desfavorable per al grec i/o el llatí que ens quedem sense l'assignatura. Això a l'IES Matadepera ho saben fer molt bé (sobretot des del 2003). Possiblement amb el llatí això no arribi a cristal·litzar perquè és aquesta una matèria d'itinerari obligatòria a les PAU. Però amb el grec, vist el que ja passa ara, ho tindrem molt malament i molt difícil. I no som pocs els qui veiem com el grec és arraconat —i anul·lat— gràcies a la impunitat que hi ha davant l'abús de l'autonomia de centres (rere la qual s'amaga un egoisme sense escrúpols i sense pedagogia). A mi m'ho diu la inspectora cada cop que em ve a veure: que el grec ha de desaparèixer. M'ho diu sense embuts. En el paper del decret no desapareix, però. En la praxi de les directives (saturades de coordinadors i altres càrrecs) sí: el grec no es troba. I si s'arribava a trobar en el full de matrícula, és ben amagat, en una opció compartida amb altres matèries normalment ben assolides que el devoren. Passa com aquell carreró desconegut, que no saben on és, potser els alumnes es matricularan de grec per equivocació! «Grec, llatí? Sí, n'hi ha en algun IES, no sabem quin, no sabem fins quan ni amb quines garanties; ja us ho diran al Departament d'Educació: potser l'han fulminat. Truca'ls. Vés a saber, tu.»

Una altra. Aleshores, què hem de fer? No casualment vaig guardar en els marcadors del meu navegador aquest enllaç: «Proyecto de Real Decreto por el que se definen las condiciones de formación para el ejercicio de la docencia en la educación secundaria obligatoria, el bachillerato, ... y se establecen las especialidades de los cuerpos docentes de enseñanza secundaria.» D'aquí només em fixaré amb el següent: a la pàgina 13, on es detalla l'annex V d'especialitats i matèries que se'ns poden assignar tenim el grec per als de llatí, el llatí per als de grec, i "Historia de las religiones" tant per als de grec com per als de llatí. És el segon esborrany: el tema crec que va en sèrio.

Ara només falta acabar de quadrar els horaris: no hi ha alumnes de grec i/o de llatí al batxillerat. Bé: per imperatiu legal, doncs, ens encolomen la Historia de les religions. Sense cap problema, a creure i a callar. A toc de pito i en marxa. Tant se val si la formació d'un filòleg és la pròpiament lingüística o literària... Tant se val si és agnòstic o no. Tant se val si domina o no la matèria: el títol i el R.D. capaciten, no els coneixements. Per cert: en el nou màster per a ser professor de secundària ho explicaran tot això, o ja s'ho trobarà cadascú quan arribi a l'IES? Per exemple: s'eliminen les vuit hores de Grec i es reconverteixen en Història de les religions. I les vuit hores del professor de Socials —que ara impartirà el professor de Grec— serviran per a fer desdoblaments, atenció individualitzada, tutories tècniques, etcètera, la qual cosa arribarà a donar una imatge molt bona, la d'un centre que s'adapta a la realitat del seu entorn... a costa del treball de l'exprofessor de grec o de llatí. Aquest és el premi reservat.

Acabo: si cal, o no, lluitar i associar-nos per a defensar aquestes matèries em sembla més que obvi. Bona peça hi ha al teler i la nova legislació (en principi ben llaminera) hi donarà cobertura per a regularitzar-ne l'ús fins a esdevenir generalitzat. I si algú no volia passar per l'adreçador, la directiva interessada, amb la Llei d'Educació de Catalunya a la mà, ja s'encarregarà de definir els «perfils de professorat» que els vingui de gust (o, segons el redactat, «d'acord als requeriments educatius i a les necessitats de gestió autònoma de centres»). Em demano, en fi, si el destí que espera als de clàssiques de Catalunya que sobrevisquin no sigui massa diferent del que l'administració ha reservat al patrimoni arqueològic: peces del Museu de Ciències Socials Catalònia? O potser ni això, sinó abocats en un carreró ignot, fosc i humit, per bé que «la humitat sola ha convertit aquell carreró en una cosa greu i noble».