dimarts, 22 de novembre de 2016

Cupido entre Narcís i el Destí

És possible que la recreació —o la original i divertida interpretació— de com un humà arriba a convertir-se en un «alter Narcissus» (min. 2:15) o de com el Fat deixa amb un pam de nas el pobre i avorrit Cupido (min. 6:45) desperti no poques reticències o potser interès inesperat. Però ningú no podrà negar que la idea que ha tingut Esma en aquest curtmetratge animat manté la seva validesa i àdhuc és de bon aprofitar.

dijous, 17 de novembre de 2016

Consells

El llibre d'Agri cultura del vell Marc Porci Cató, dit el Censor, és ple tot ell de consells i instruccions variadíssimes sobre el conreu i la vida al camp. M'ha sobtat llegir l'inici del cap. LXI:
Quid est agrum bene colere? Bene arare.
Quid secundum? Arare.
Quid tertium? Stercorare.
«Què és conrear bé el camp? Llaurar bé. Què és, en segon lloc? Llaurar. Què, en tercer lloc? Femar.»

Ho comento perquè Salvador Galmés, en la seva edició a la FBM afegeix una breu nota recollint un vell refrany que ve a dir el mateix que ja aconsellava Cató: «Llaura endins i posa fems —i deixa córrer el temps».

divendres, 7 d’octubre de 2016

Els Ulls de Minerva

Un programa setmanal radiofònic sobre el món clàssic és possible? Per a la professora Mònica Miró no hi ha res d'impossible! Sí, esclar. Cada diumenge a les tres de la tarda ens espera a Wonderland, de RNE-Ràdio 4 (en directe, i si no podia ser, també en diferit). Durant quinze minuts tenim oportunitat d'escoltar com els ponts de la tradició clàssica continuen del tot vigents i expliquen bona part del que som i fem.

Segons explicava ella mateixa, va intitular aquesta secció «Els ulls de Minerva, deessa de les arts, dona intel·ligent, amb capacitat de mirar enfora i endins amb els seus ulls d'òliba.» A més, el seu lema ha estat manllevat i adaptat del poeta J.V. Foix: «Ens exalta el nou i ens enamora el vell». Tots estem convidats a fer-ne el seguiment també des de les xarxes socials:
Facebook: https://www.facebook.com/UllsdeMinerva
Twitter: https://twitter.com/UllsdeMinerva

dimecres, 28 de setembre de 2016

Active Textbook nova «pissarra digital»

Em va venir a les mans farà unes setmanes. Active Textbook és un espai prou complet per a muntar textos en línia afegint-hi tota mena d'enllaços, notes, fins i tot música. Les notes i els subratllats manuals es poden mostrar o amagar. Fins i tot farem una cerca dins del document, aquest es pot engrandir o presentar més petit, es pot protegir per a evitar canvis, i un llarg etcètera. Em sembla ideal per a aprofitar el sistema de «pissarra digital» que trobem arreu: el del canó projector connectat al PC i un panell enrollable penjat a la paret de l'aula. Això sí, cal escriure des del teclat. Res més.

Us en deixo una mostra, un text preparat per Carlos Cabanillas sobre els reis de Roma. Segur que més d'un s'hi apunta.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Perquè la llei veritable és la recta raó

La llei veritable és la recta raó, concorde amb la naturalesa, comuna per a tots, constant, sempiterna, que crida al compliment del deure amb les seves ordres i aparta del frau amb les seves prohibicions, la qual, tanmateix, no dóna en va ordres ni prohibicions als homes honestos, ni commou els malvats amb les seves ordres ni amb les seves prohibicions. Aquesta llei no pot ésser invalidada per cap altra, ni és lícit de derogar-ne res, ni és possible d’abrogar-la del tot, ni tampoc podem eximir-nos d’aquesta llei ni per manament del Senat ni del poble..., i no hi haurà una llei avui, ni una altra demà, ans una sola llei, sempiterna i immutable, regirà totes les nacions i en tot temps, i serà com un déu unic, com un mestre comú...; aquell qui no l’obeirà es refusarà a si mateix.

Ciceró, De re publica, III, XXII, 33 (Trad. Pere Villalba)

divendres, 9 de setembre de 2016

Demetri de Fàleron arriba a la biblioteca d'Alexandria

«A Alexandria, Demetri hi va ésser gairebé feliç, sobretot els primers anys. Ptolemeu era veritablement un gran home; molt diferent (pensava ara Demetri, mig abaltit en la solitud del seu porxo vora el Nil) del seu indigne fill i successor, Filadelf l'incestuós. Autodidacte, naturalment (ell no havia tingut, com altres xicots macedonis més propers a Alexandre, el privilegi d'assistir a les famoses classes d'Aristòtil); però tenia un gran coneixement del món i dels homes, no només de la guerra. També tenia una curiositat molt vasta. Amb les generoses sumes posades a la seva disposició, Demetri començà a bastir una gran col·lecció de llibres. Estava convençut que la fama d'aquesta col·lecció havia de sobreviure'ls, a ell i al seu amo. Aviat, passejant per les sales i porxos del palau de Ptolomeu, encara inacabat, i contemplant, en les parets, els nínxols i les lleixes (que ell designava amb el seu nom tècnic, bibliothêkai), on els rotllos i les capses dels rotllos començaven a acumular-se, Demetri experimentà una satisfacció gairebé de propietari. Encara se sentia més content quan els seus col·laboradors li reportaven algunes enraonies que començaven a circular. Fins i tot la gent rude i ignorant es referia a la col·lecció de llibres amb molt de respecte. Hom explicà a Demetri que els súbdits de Ptolomeu que no tenien la sort d'ésser ni grecs ni macedonis ja feien mans i mànigues, per tal d'aconseguir que les seves contalles nacionals arribessin a formar part algun dia (traduïdes al grec, naturalment!) d'aquella prestigiosa col·lecció. Demetri somreia.»

Jaume Pòrtulas, La mort i el bibliotecari (2010)

dissabte, 3 de setembre de 2016

L'Odissea de Giuseppe de Liguoro (1911)

Dins de la història del cinema Giuseppe de Liguoro compta amb un lloc preeminent. Del 1910 data la seva adaptació de l'Èdip Rei i el 1911 va fer, a més de l'Odissea, una adaptació de l'Infern de Dante. Navegant per la xarxa m'ha vingut a les mans aquesta Odissea: