dimecres, 28 de setembre de 2016

Active Textbook nova «pissarra digital»

Em va venir a les mans farà unes setmanes. Active Textbook és un espai prou complet per a muntar textos en línia afegint-hi tota mena d'enllaços, notes, fins i tot música. Les notes i els subratllats manuals es poden mostrar o amagar. Fins i tot farem una cerca dins del document, aquest es pot engrandir o presentar més petit, es pot protegir per a evitar canvis, i un llarg etcètera. Em sembla ideal per a aprofitar el sistema de «pissarra digital» que trobem arreu: el del canó projector connectat al PC i un panell enrollable penjat a la paret de l'aula. Això sí, cal escriure des del teclat. Res més.

Us en deixo una mostra, un text preparat per Carlos Cabanillas sobre els reis de Roma. Segur que més d'un s'hi apunta.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Perquè la llei veritable és la recta raó

La llei veritable és la recta raó, concorde amb la naturalesa, comuna per a tots, constant, sempiterna, que crida al compliment del deure amb les seves ordres i aparta del frau amb les seves prohibicions, la qual, tanmateix, no dóna en va ordres ni prohibicions als homes honestos, ni commou els malvats amb les seves ordres ni amb les seves prohibicions. Aquesta llei no pot ésser invalidada per cap altra, ni és lícit de derogar-ne res, ni és possible d’abrogar-la del tot, ni tampoc podem eximir-nos d’aquesta llei ni per manament del Senat ni del poble..., i no hi haurà una llei avui, ni una altra demà, ans una sola llei, sempiterna i immutable, regirà totes les nacions i en tot temps, i serà com un déu unic, com un mestre comú...; aquell qui no l’obeirà es refusarà a si mateix.

Ciceró, De re publica, III, XXII, 33 (Trad. Pere Villalba)

divendres, 9 de setembre de 2016

Demetri de Fàleron arriba a la biblioteca d'Alexandria

«A Alexandria, Demetri hi va ésser gairebé feliç, sobretot els primers anys. Ptolemeu era veritablement un gran home; molt diferent (pensava ara Demetri, mig abaltit en la solitud del seu porxo vora el Nil) del seu indigne fill i successor, Filadelf l'incestuós. Autodidacte, naturalment (ell no havia tingut, com altres xicots macedonis més propers a Alexandre, el privilegi d'assistir a les famoses classes d'Aristòtil); però tenia un gran coneixement del món i dels homes, no només de la guerra. També tenia una curiositat molt vasta. Amb les generoses sumes posades a la seva disposició, Demetri començà a bastir una gran col·lecció de llibres. Estava convençut que la fama d'aquesta col·lecció havia de sobreviure'ls, a ell i al seu amo. Aviat, passejant per les sales i porxos del palau de Ptolomeu, encara inacabat, i contemplant, en les parets, els nínxols i les lleixes (que ell designava amb el seu nom tècnic, bibliothêkai), on els rotllos i les capses dels rotllos començaven a acumular-se, Demetri experimentà una satisfacció gairebé de propietari. Encara se sentia més content quan els seus col·laboradors li reportaven algunes enraonies que començaven a circular. Fins i tot la gent rude i ignorant es referia a la col·lecció de llibres amb molt de respecte. Hom explicà a Demetri que els súbdits de Ptolomeu que no tenien la sort d'ésser ni grecs ni macedonis ja feien mans i mànigues, per tal d'aconseguir que les seves contalles nacionals arribessin a formar part algun dia (traduïdes al grec, naturalment!) d'aquella prestigiosa col·lecció. Demetri somreia.»

Jaume Pòrtulas, La mort i el bibliotecari (2010)

dissabte, 3 de setembre de 2016

L'Odissea de Giuseppe de Liguoro (1911)

Dins de la història del cinema Giuseppe de Liguoro compta amb un lloc preeminent. Del 1910 data la seva adaptació de l'Èdip Rei i el 1911 va fer, a més de l'Odissea, una adaptació de l'Infern de Dante. Navegant per la xarxa m'ha vingut a les mans aquesta Odissea:


dilluns, 1 d’agost de 2016

Castells catalans a Grècia: un llibre per a la memòria

Eusebi Ayensa i Prat: Els catalans a Grècia. Castells i torres a la terra dels déus. Barcelona, Editorial Base, 2013. ISBN: 978-84-15711-63-6.


Tenia il·lusió perquè les línies que aquí reprodueixo fossin publicades per la revista TEMPVS però m'adono que l'editorial no acaba de sortir-se'n, una llàstima. En tot cas, després de gairebé tres anys d'esperar, em semblava que prou podia reproduir el text que vaig redactar aleshores i que pot ajudar a fer-se a la idea del valor i treball exhaustiu dut a terme:
El libro de Ayensa tiene un precendente lejano en el estudio de Antonio Rubió i Lluch, Els castells catalans de la Grècia continental, publicado en el Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans de 1908 y traducido poco después al griego por Yorgos Mavrakis, en 1912. A pesar del título genérico, Rubió estudiaba solamente cinco castillos: Ayensa añade a aquellos más de una treintena, entre castillos y torres de vigilancia. Sin embargo, el punto de partida más cercano al autor es la exposición que, en 2011, acogió el Instituto Cervantes de Atenas conmemorando el 700 aniversario de la batalla de Halmirós, que abrió la puerta a la creación del nuevo ducado de Neopatria. Aun cuando se ha escrito mucho sobre la huella de los almogávares entre el pueblo griego, poco o casi nada se había investigado sobre los restos materiales arqueológicos, que todavía subsisten, a veces en un estado lamentable. Tal como está planteado el estudio de Ayensa, bien puede ser considerado un trabajo de campo a diferentes niveles: de un lado ofrece orientaciones para localizar y visitar cada uno de los diferentes recintos, se incluyen planos de los mismos (no es poco el material gráfico inédito y mapas) y, por otra parte, se adereza el conjunto mediante numerosas referencias tomadas de la tradición popular y literaria. En todo momento se incluyen interesantes y pertinentes noticias sobre el contexto histórico, militar o social. Por ello el libro de Ayensa consituye un trabajo documentadísimo y perfectamente actualizado en lo que atañe a todas las actuaciones sobre los restos arqueológicos. Sin duda alguna, pues, esta obra podría convertirse perfectamente —y en cierto modo aspira a ello— en una atípica guia de viaje para visitar unos lugares, llenos de significado para nosotros, pero que no suelen formar parte de los circuitos habituales. En cualquier caso, todos los monumentos se encuentran a unas tres horas de Atenas. Por último, la editorial pone también a disposición del público un mapa de Grecia con los restos almogávares disponible en esta dirección de Internet.
Posteriorment encara he pogut trobar dues notícies més del llibre: l'una pertany al diari grec Kathimerini, l'altra correspon a l'emotiu acte de presentació, a càrrec de la també empordanesa Inés Padrosa.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Rellegir

Sempre és moment adient per a llegir. Però més important serà la relectura si hom volia madurar millor qualsevol pòsit amb què ja comptava. L'estiu pot ser un moment privilegiat per a fer-ho. Més encara: sant Agustí afegia que amb assiduitat de relectura desapareixen els impediments per a la comprensió del text. Així ho afirma en una carta en la qual enviava a un amic seu una còpia d'una obra seva monumental, La ciutat de Déu:

Non te autem latet ut eruditum uirum quantum adiuuet ad cognoscendum quod legitur repetitio lectionis. Aut enim nulla aut certe minima est intelligendi difficultas ubi est legendi facilitas, quae tanto maior fit quanto magis iteratur, ut assiduitate [maturescat quod indiligentia] fuerat inmaturum.

«No se t'escapa, home erudit com ets, fins a quin punt la repetició d'una lectura ajuda a comprendre allò que hom llegeix. La dificultat per a comprendre desapareix, o esdevé mínima, si tens facilitat per a llegir, la qual augmenta en la mesura que hom reprèn la lectura, i així, amb l'assiduitat [madura allò que per per manca d'atenció] quedava immadur.»

dissabte, 23 de juliol de 2016

Batecs clàssics

L'Antoni Janer és un excel·lent comunicador. Format en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, també va cursar la llicenciatura en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. No poques vegades escriu en el seu blog a la revista Sàpiens, també ho fa a El temps, Historia y Vida, entre d'altres.

Sempre té a punt una dada, una reflexió, una notícia, una comparació per a sorprendre'ns agradablement... El seu estil clar, directe, elegant, sense ampul·lositat, concís, arran del lector. Tot plegat el posen en el punt de mira de tots els qui volem que el món clàssic sigui més conegut, més estimat, més a l'abast de tothom. No deixeu de llegir les seves entrades sobre etimologia, història, pensament, mitologia... N'hi ha per a omplir un sac!

dimecres, 22 de juny de 2016

Avís metodològic: com aprendre grec clàssic

Naturalment la polèmica està servida: la supervivència de l'assignatura i dels estudis de Filologia grega depèn de la propedèutica que hom en faci. Si no és mitjançant un mètode viu que garanteixi un coneixement previ del grec modern, l'esforç per a aprendre el grec clàssic esdevé infructuós. Hom podrà escoltar aquest àudio a càrrec de Deka glossai o les reflexions de Carlos Martínez Aguirre en el seu canal de Classics at home.