diumenge, 26 de març de 2017

Avenços en metodologia

Indefectiblement, els nous mètodes de didàctica comporten nous continguts. Ja no es pot ensenyar, prisco more, sempre el mateix. I per tant, l'avaluació, els objectius i un llarg etcètera han de ser revisats. Aquesta —diríem— és una de les conclusions més immediates a les que hom pot arribar veient dues recents aportacions sobre mètodes actius en l'ensenyament de les llengües clàssiques.

Per això aconsello veure i remenar, enmig de la generosíssima quantitat de materials disponibles, aquests dos treballs de referència obligada:

1. Ana Mª Ovando, Aprendiendo griego [presentació]  [web]
2. Ángel L. Gallego, Nunc est loquendum!  [presentació] [web]

diumenge, 19 de març de 2017

Ἐπικοινωνία

Sembla que s'ha posat de moda, darrerament, la febre d'alguns professors i estudiosos pel compartir. Hom deixa, per exemple, en una carpeta del «drive», uns quants llibres en PDF accessibles a tothom i que qualsevol pot baixar. Així anem intercanviant, compartint, documents i recursos per a l'estudi propi o per a les necessitats pedagògiques. Aquest era, precisament, un dels objectius que em va moure a iniciar el projecte culturaclassica.com l'any 2003: compartir documents, experiències, enllaços, notícies...

Mira per on, m'han arribat un parell d'enllaços força assortits que voldria assenyalar. Que cadascú en faci l'ús que més li convingui: 1) més de cent llibres [aquí] per a l'estudi de la llengua (grec i llatí); i 2) un paquet d'articles de la revista Sàpiens, també en PDF [aquí].

dissabte, 11 de març de 2017

Els amics llibres

Llegint Stefan Zweig descobreixo una realitat que portava mig cavil·lant de fa temps. L'escriptor vienès parla del fracàs i exili de Ciceró un cop Cèsar ocupa la primera línia política i sentencia: «Res no pot fer més feliç un home d'esperit que l'exclusió de la vida pública i política. Treu el pensador, l'artista, de l'òrbita indigna que només es pot dominar amb brutalitat o amb hipocresia, i el fa tornar  a la seva òrbita natural, íntima, intangible i indestructible. Per a un home d'esperit, tota forma d'exili suposa un estímul per al recollimet interior, i a Ciceró aquest beneït infortuni li sobrevé en el millor moment, el més oportú.»

Indiscutible: per a un intel·lectual, un amant de la vida de llibres, una altra ocupació és una equivocació. Quan això es descobreix, quan un hom vol posar ordre en la seva vida, sol passar que ja té els peus en el moment de la tardor. Serà massa tard o és realment una akmê necessària?

dissabte, 4 de març de 2017

Una nova extensió de navegador: diccionari de grec i de llatí

The Paideia Institute, ben conegut pels seus cursos de grec i llatí durant els estius, ha implementat una eina informàtica d'utilitat indiscutible i que segurament tots els lectors instal·laran en els respectius navegadors: es tracta d'un diccionari de grec i un altre de llatí que queda fixat en el navegador (Chrome, Safari, Mozilla). El seu nom és «Chiron». Us el podeu descarregar directament des d'aquesta adreça: http://www.paideiainstitute.org/chiron.

El diccionari en qüestió està pres del Projecte Perseus i l'extensió compta, a més a més, amb una quantitat d'eines que caldrà completar amb el temps. Deixo aquest vídeo explicatiu que dóna alguns detalls sobre el seu fàcil funcionament:

dissabte, 18 de febrer de 2017

Una faula indoeuropea

En el núm. 16 de la revista «Tempus» hom trobarà la reconstrucció de la faula que mitjanat el s. XIX va escriure Schleiermacher. Hi és consignada amb notació tradicional sanscritocèntrica i també en format trilaringalista. No és aquest, però, l'únic text que els lingüistes han reconstruït, bo i seguint els coneixements lexicogramaticals del primitiu indoeuropeu i la temàtica de les faules que s'hi poden referir. Aquí mateix us deixo una bella història d'una reina, Zeus i la mel que mai s'estroncava...

divendres, 10 de febrer de 2017

Canción del eco

Christina Rosenvinge és una cantautora amb cognom danès, però nascuda a Madrid. Entre el seu repertori té una bella cançó, que narra la trobada entre Eco i Narcís, com la nimfa és menyspreada i com Narcís s'enamora d'ell mateix. El tema, cantat per aquesta veu  tan peculiar, crec que pot agradar a molts que s'atansen al món clàssic des de punts de vista ben diversos, com ara la reivindicació d'un feminisme incomprès i partint del relat ovidià. Segons explica la Mònica Miró, no són poques les Ecos que hi ha darrere tot Narcís...


Condenada por los dioses,
sin su linda voz.
Eco se esconde en la cueva con su dolor.
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír.
Narciso es soberbio,
¡por Dios qué guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés.
Pasea en el bosque su melancolia.
Nada es suficiente su alma está vacía.
Eco de lejos le espía y suspira amor.
Como confesarlo sin su propia voz..
Un claro del bosque se abre para los dos.
La cálida ninfa se muestra
con todo candor.

¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso.
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río.
En el río... en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero… 
Narciso recibe castigo por ser tan cruel.
El agua nunca fue tan clara, ni tanta la sed.
Al ver su reflejo por fin descubre el amor.
Ahogado en sí mismo se convierte en flor.
Eco de pena y locura, se consumió:
solo quedó resonando sin fin
su linda voz. 
¿Quién eres tu niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso.
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río.
En el río... en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero… 
Ahora tu dime:
¿Que demonios hago yo aquí?
¿Soy solo tu espejo o me ves a mi?
¿Se me consiente algo más que repetir
cada palabra que tu deseas oir?
Tocas el agua se tiende la nariz.
La imagen es vana, el llanto no tiene fin.

dilluns, 19 de desembre de 2016

La sorpresa del Nadal


Sempre pot passar, i tant! Però potser el luxe del cotxe desdiu una mica...
Què podem fer perquè el Nadal torni a ser el que fou un dia?

dimarts, 6 de desembre de 2016

Entre Homer i Plató

Llegim en la Història de la Filologia Clàssica de Rudolf Pfeiffer que molts filòlegs de les universitats europees es dedicaven a estudiar, en primer lloc, dos autors: el primer són els poemes homèrics, el segon oscil·lava entre Plató o el Nou Testament, segons les afinitats de cadascú.

Precisament en El Quadern Gris de Josep Pla hi ha més d'una referència a la Universitat, que no queda pas en un lloc d'honor. El cas és que l'home de Palafrugell es fixa, segurament sense ser-ne conscient, en aquest canon, per bé que el comentari se centra en les obres apòcrifes: les Definicions i el Margites. El que no sé és si Pla en va ser del tot conscient i si hi ha cap rerefons de la conferència dictada l'any abans per Victor Bérard a Barcelona. L'apunt data del 19 d'abril del 1919:
   Somniar la Universitat…! És absolutament grotesc! Aquest món que incita a somniar tan belles coses… i que us porta a pensar en uns senyors mig adormits davant d’una taula muntada sobre una tarima…
   Llegides les vuitanta-cinc frases que en la traducció francesa de Plató dirigida per Víctor Cousin (Saisset trad.) són agrupades sota el títol general de Definicions. La majoria estan tan impregnades de la més vulgar i adotzenada obvietat aparent, que semblen un fals elaborat per algun il·lustre representant de la sagesse francesa. De tota manera, em sembla que, si dos mil cinc-cents anys enrera les hagués escrites l’home tingut pel més hàbil escriptor de la nostra època, potser li haurien sortit més llargues i més espesses.
   També llegeixo que hi ha un vers d’un poema perdut atribuït a Homer, l’actualitat del qual és innegable –almenys pel que fa referència a mi. El vers diu així: «Sabia moltes coses, però totes les sabia malament».